La d’aquest cap de setmana -després de l’obertura ja divendres al migdia- és la versió terrenal d’un certamen que els primers dies ha estat dissenyat com una mena de mostra perquè la premsa internacional especialitzada en gastronomia vengués Andorra com un destí de cuina. Que ningú no s’enganyi. Fins ara era vendre Andorra al món amb l’excusa de la gastronomia i a través dels mitjans de comunicació. De fet, al costat de l’Andorra Turisme del ministre Torres (Jordi), els altres (grans) organitzadors del certamen és el grup Vocento, un grup multimèdia espanyol.
Superada la fase professional, arriben 48 hores per al ‘poble’. I aquest dissabte n’hi ha hagut el primer embat sense dubte s’ha vist aquest migdia. A l’hora de dinar, per dir-ho així. Setze plats -a 4 ‘tokens’ per cap, és a dir, 4 euros per tapa- per triar, entre els quals dos que serien equiparables a postres. Poc o molt, tots han tingut el seu públic, la seva requesta. I ha quedat clar que menjar és una cosa ben estesa.
Sigui d’alta muntanya o de muntanya baixa, la gastronomia atrau. I els tastets a la (no) ombra de les torres escaldenques estan superant la prova, almenys la prova local, perquè de turistes n’hi deuria haver quatre de perduts i comptats, amb nota. Amb molt bona nota. Com la immensa majoria dels xefs. Del preu, si de cas, ja en parlem un altre dia.
Degustant els plats dels xefs locals.
Cues per accedir a adquirir begudes.
Esperant en un dels mostradors.
Aprofitant el bon dia al Prat del Roure.
Comentaris