De colomers a Andorra hi ha uns quants, però el de Cotxa té certes particularitats que el fan especial. Així ho ha assegurat el tècnic de Museus i Patrimoni d’Encamp, Robert Lizarte. És precisament la seva distribució el que el distingeix d’altres que es puguin trobar al país. La planta baixa es feia servir de cort per guardar els animals. La primera, com a habitatge, amb diverses estances i, també espitlleres defensives. A dalt de tot, el colomer. Lizarte ha remarcat que es data entre els segles XVI i XVII, a més del fet que “no hem trobat cap altre d’aquestes característiques a Andorra”.
És aquesta singularitat, a més del fet de trobar-se al nucli de Les Bons, el que fa que sigui una estructura atractiva culturalment parlant. Per tant, gràcies a aquest acord i treball que es durà a terme a tres bandes, es rehabilitarà i s’adaptarà. En primer lloc, en aquesta primera fase, es durà a terme la consolidació. L’arquitecta tècnica de Patrimoni, Lidia Torres, ha explicat que el que es preveu és “recuperar l’estructura, els forjats de fusta, sempre que estigui bé, es respectaran, també recuperarem la coberta i farem la consolidació de mur”. Es continuarà amb la recuperació del forat d’èmbol i dels arrebossats. Finalment, millorar els tancaments i l’accessibilitat. Tot, en quinze mesos.
Lizarte ha remarcat la importància de “preservar el màxim possible tot el que es pugui preservar”. Sobretot, per poder mantenir intacta l’essència d’una infraestructura especial, que compta amb el pas del temps entre els seus murs i, sobretot, amb l’afegit que es va fer a finals del segle XIX i principis del XX, clar exemple de l’evolució de l’activitat que es duia a terme a l’interior. De fet, el Colomer de Cotxa es va mantenir actiu fins als anys 50 del darrer segle. “El context que hi ha quan es construeix la torre és la de les guerres de religió a França, és contemporani de la Casa de la Vall, i és precisament per això que es va fortificar”, assenyala Lizarte. L’aprofitament que se’n feia era doble. D’una banda, per poder menjar-se els coloms i colomins i, de l’altra, obtenir fertilitzant.
Amb aquesta rehabilitació i posterior adequació en una segona fase, però, l’ús que se li pretén donar és ben diferent. La cònsol major d’Encamp, Laura Mas, ha remarcat la importància d’aquest procés “en un element tan valuós per tots i pels encampadans”. Els pròxims anys, un cop acabats els treballs, es crearà una comissió on participaran les tres parts per poder acabar d’establir quins seran els usos. En principi, sempre aniran destinats a l’aprofitament cultural. Segons Mas, “presentacions de llibres, petits concerts i també incloure-ho a les visites guiades que fem a Les Bons”. És més, s’espera que a l’estiu del 2024 ja es pugui mostrar com a part del nucli, “perquè cada cop tingui més visitants i sigui més conegut pels nostres turistes i ciutadans”.
Per poder dur a terme aquest procés l’aportació també serà triple. 68.000 euros per part del Govern, 68.000 per part del comú, i el que resta fins a 268.000 euros, per part del privat. D’aquesta manera es conclou la tasca prèvia que s’ha fet de forma conjunta entre les tres parts, ha explicat la ministra de Cultura en funcions, Sílvia Riva. “El que fem des del departament és seguir les consignes patrimonials i posar-les a l’abast perquè les rehabilitacions es duguin a terme amb aquests criteris i que el resultat pugui ser aquesta recuperació de la memòria històrica i l’harmonia patrimonial”, ha recalcat la ministra.
Comentaris (1)