El seu pare, músic de professió, acostumava a actuar en espectacles de comèdia i de festes, i des de ben petita ella havia crescut veient el circ. Quan era una adolescent, es va començar a formar perquè aquesta passió que sentia es convertís en una realitat. Es va formar a l’Aula de Teatre de Mataró i al Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel, per acabar-se graduant a l’Acadèmia de Cirque Contemporain Frantellini de Saint Denis de França. Un dia va decidir anar a veure a la Pepa Plana -la gran impulsora del Festival de Pallasses d’Andorra- i li va presentar el seu treball de fi de curs. A partir d’aquí la van agafar per participar en el festival i va guanyar el primer premi del jurat: “Com que havia guanyat el premi de pallasses d’Andorra, doncs ja em van començar a dir la pallassa Alba Sarraute, i així s’ha quedat”.
Després de 15 anys d’aquest moment, l’artista torna un altre cop al Principat aquesta vegada a presentar ‘Yukali’, una nova versió de l’espectacle ‘Mirando a Yukali’ que li va portar al triomf al Principat a l’inici de la seva carrera. Es tracta d’un espectacle femení que “desperta l’ànima amb humor i circ”, i on la protagonista és una pallassa que fusiona tècniques musicals i de cabaret per articular textos de Koltès, Baricoco, Saint-Exupéry, Miguel Hernández o Rouseeau entre d’altres.
“Són les mateixes cançons i els mateixos textos, però ara hi ha diverses parts d’improvisació”, explica. Si hi ha un grup de jovent mirant l’espectacle, la nostra pallassa se’n va al davant i comença a parlar de TikTok i de les pantalles, o bé si hi ha un grup de dones gran “comencem a parlar de temes quotidians de la vida”. També han modificat altres coses com el vestuari -ara molt més lluminós-, ara només va acompanyada d’un músic -Roc Sala-, o el fet que han eliminat algunes paraulotes que avui en dia estan mal vistes.
Tot i ser un espectacle bastant similar a l’anterior, Sarraute ho viu d’una manera molt diferent: “Ara estic molt més tranquil·la i és un espectacle que gaudeixo molt més”, mentre que abans “patia una mica, em creava una mica d’angoixa i no podia dormir”, assegura i és que més enllà d’Andorra l’artista va passar per moltes ciutats amb aquesta funció. El món del ‘clown’ femení no és senzill, a nivell de visibilitat, però l’artista explica que en el seu cas “gràcies a la Pepa Plana que va obrir moltes portes i va crear aquest festival”, la figura estava molt més acceptada. De fet, apunta que es van començar a sentir els comentaris de “‘Ai, perquè no hi ha dones?’ i llavors m’hi posaven a mi”, detalla. Això a vegades provocava que se sentís que “era més una quota que qualitat a vegades”, i es preguntava si s’estava valorant la seva feina o el fet que fos dona.
El que sí que té clar és la gran il·lusió que li va fer rebre la trucada de Plana perquè participés enguany a la trobada, en un espai on assegura que el que ha estat clau per a la “professionalitzar la pallassa” i donar-li visibilitat. Toranar al Principat, “és una mica com acabar el cercle o començar una nova etapa, però en tot cas tornem al punt de partida i ja veurem on porta això”, explica.
Comentaris