El punt de partida és la desaparició d’una adolescent, fet que desencadena una sèrie d’assassinats, revelacions i enganys al bell mig d’Andorra. Els aiguats del 1982 hi apareixen com a teló de fons i els personatges viuen una carrera contra rellotge per mirar de resoldre els crims. Una situació que els confronta amb l’assassí, però també amb tots els tolls indiscrets que reflecteixen arreu la imatge més sòrdida de si mateixos. “La columna vertebral és la relació pares-fills, com s’hedera la culpa, com es va entollant, d’aquí el títol”, ha relatat.
L’autor ha reconegut que potser es va decidir per la novel·la negra perquè era un gènere no tant obvi per a ell tenint en compte els precedents -ha publicat els assajos ‘Pròleg’ i ‘Teoria del ridícul’ amb els quals es va embutxacar el premi d’Assaig Literari d’Andorra. Uns precedents que sumat al Fiter i Rossell fan que Luengo el situï ja en la tercera generació d’autors andorrans que comencen a ensenyar la poteta.
I un petit secret desvelat: “vaig saquejar la idea del Villaró”. Com, es preguntaran? Doncs en una conversa amb el veterà autor aquest li va comentar que pensava fer alguna novel·la amb el aiguats de fons. Forcada ho va trobar interessant i en va sortir ‘Tolls’, això sí, sense l’inspector Andreu Boix, aquí el protagonisme el prenen les dones, amb la inspectora Sara Reis al capdavant.
“La novel·la promet enganxar els lectors des de la primera pàgina”, ha sentenciat la ministra de Cultura, Mònica Bonell, en la introducció de la presentació, assegurant que és un thriller “àgil, amb referències i reflexions que conviden a llegir-la”. Una visió molt similar a la del president del Cercle de les Arts i les Lletres, Joan Burgués, tot i confessar que encara no havia pogut acabar-la.
En tot cas, Forcada ha explicat que la voluntat era que les dinàmiques de poder i corrupció, junt amb l’estructura dels monòlegs, assenyalessin una qüestió més profunda: la possibilitat que en el fons, tots siguem força semblants als altres.
No n’explicarem massa res més per no fer espòilers. En tot cas, si els ve de gust, ara ja la poden anar a buscar. Editada per Pagès Editors, l’últim Fiter i Rossell, si no hi ha canvis, de l’editorial catalana.
Comentaris