Com s’ha dit, en primera instància el processat ja havia estat condemnat. Se’l va considerar culpable d’un delicte d’agressió sexual en entendre que, efectivament, aquella nit del maig del 2024 en què es trobava de festa amb uns amics va apropar-se a la dona i li va tocar el pit, aspecte que ell nega. De fet, en el judici de revisió davant el Superior, va insistir en dos fets.
Primer, que tot va ser fruit de l’empenta que va rebre per part d’un altre client del local d’oci. Per això, va assegurar, va acabant tocant la víctima. En cap cas, però, al pit. Va insistir una vegada i una altra que on va posar la mà va ser a la cintura. Per reforçar aquests arguments, la defensa va demanar que es posés el vídeo gravat per les càmeres de l’establiment. Entenia que d’aquestes imatges -fosques i de no gaire bona qualitat- no es podia provar que la mà de l’acusat toqués el pit de la dona.
Per a la fiscalia, però, el vídeo justament anava en contra del processat. Des del ministeri públic s’argumentava que les imatges evidenciaven un moviment que no va ser únicament de fregament. De fet, es veuria que el noi passava la mà per sot l’axil·la de la víctima i la retirava ràpidament. A banda, es veia de forma clara la reacció de la dona.
El Superior coincideix amb aquesta posició. I per això ha decidit desestimar el recurs del jove, tot mantenint la sentència de Corts. El tocament, entenen, va ser intencionat i, per tant, toca castigar-lo penalment.
Comentaris