En Bernat entén la música com la seva professió. Graduat en producció musical a l’ENTI (UB) i actual alumne del Taller de Músics a Barcelona, on segueix polint la seva tècnica de cant, i amb la trompeta i el piano, el jove artista té clar quin és el seu nord: “Tinc una promesa amb mi mateix: o viure de la música, o no viure. Pot ser fent música per a espectacles o sent periodista musical. Però, tinc clar que el meu futur va lligat a la música”, confessa amb determinació.
Després de l’èxit de ‘Rapeandoenlacantina’, ara fa un salt al ‘trap’ i el ‘reggaeton’: “La música urbana és la meva identitat. És la música que els adults diuen que és una merda, i això encara em dona més ganes d’agafar-me a tot això”, explica l’artista, recordant que abans de la formació clàssica, la seva primera passió van ser les batalles de rap i la improvisació.
En un gènere on el clixé mana lluir luxe i ostentació, berni2004 aposta pel realisme local. Les lletres de la ‘mixtape’ estan farcides de referències que només un resident entendrà: des del Tamarro fins a Canòlich, o el cotxe nacional... “A Andorra, o tens un Mini o tens un Fiat Panda. Jo soc defensor de l’Andorra del Panda”, comenta l’artista entre rialles.
Les col·laboracions són la columna vertebral d’aquest disc conceptual: Iker Arroyo (Prim), Marta Pajares (Lil Tuki), Amanda Sánchez (Amanda Moonlight), Pau Cabanes (paWho), Cerni Casamajor (Nepa-Li), Martí Cabanes (marts), Alex Raya (autorenblanco), Víctor Moral (B4nks777) i Jordi Cruxent (8cruxxent), on cada col·laborador té un rol en l’imaginari bíblic de l’apocalipsi, plasmat en una pintura a l’oli de l’artista – també andorrà – Arnau Sánchez. La gran majoria d’ells no són músics, sinó els seus amics de tota la vida, el que dona al treball encara més espontaneïtat.
Poc li importa si les institucions encara veuen la música urbana com una cosa poc familiar. Ell romantitza l’‘underground’: “Que no ens escolti ni ‘el papa’ és part de la gràcia”. Això sí, ja ens avisa que el proper pas serà més ambiciós, més “elaborat” i amb una personalitat encara més marcada.
Malgrat el seu amor per les arrels, en Bernat és conscient sobre les possibilitats de créixer dins del Principat: “Triomfar només a Andorra és impossible. Jo tinc molt clar que si em vull dedicar a la música, ha de ser de cara a fora, però Andorra sempre estarà present”.
Amb diversos ‘singles’ en camí i la mirada posada en un àlbum de llarga durada — tot i haver perdut el mòbil recentment amb totes les maquetes —, berni2004 segueix lluitant pel seu somni. La propera parada d’aquest trajecte serà el 4 d’abril, data en què l’artista portarà el directe de la seva ‘mixtape’ a la Fada Ignorant.
Comentaris