Era diumenge, a l’hora de dinar, quan de sobte i davant el perill que suposava restar a casa, després que s’aixequessin els plats i tot el que hi havia damunt la taula, haguessin de tancar l’habitatge com van poder, i van agafar el cotxe amb les pertinences que feia alguns dies que hi tenien col·locades per si havien de fugir cames ajudeu-me. Carretera i manta. La possibilitat de recuperar res del que hi havia a la casa, i era força, “és nul·la, zero”.
“Quan vam decidir anar a viure allí, ja sabia que era una illa volcànica, però la possibilitat que passés alguna cosa era en principi remota. Com si et pogués tocar la loteria però a la inversa. I ens ha tocat”, explica Josep Contreras, que va arribar a Andorra amb 8 anys i en va marxar en jubilar-se, el 2017
Diumenge feia una setmana que sentien tremolors procedents de la Terra de manera sovintejada. “Quan vam decidir anar a viure allí, ja sabia que era una illa volcànica, però la possibilitat que passés alguna cosa era en principi remota. Com si et pogués tocar la loteria però a la inversa. I ens ha tocat”, explica Contreras, que va descobrir La Palma acudint-hi per fer turisme i a partir del 2008 hi ha viatjat un parell de cops l’any fins que després de la jubilació, al desembre del 2017, va decidir amb la dona establir-s’hi definitivament.
Procedent de Sabadell, ell havia arribat al Principat amb vuit anys. I es va passar a Andorra tota la vida. Fins a jubilar-se. “Però jo no em veia passant la jubilació tancat en un pis a Andorra”, explica Contreras que ara ha aconseguit llogar “un apartamentet” relativament a prop d’on tenien la casa. Era a la zona de las Manchas, probablement la més afectada per la llengua de lava i foc que “baixa a 500 quilòmetres l’hora”. “Marxem, marxem”, els cridava diumenge mentre dinaven uns veïns. I van marxar. Amb el que duien a sobre i amb el que havien deixat a punt al cotxe.
Contreras compta haver perdut uns 250.000 euros en valor material. Intentarà veure amb les assegurances què s’hi pot fer. El més fotut és haver-ho perdut tot o gairebé. Ni tan sols conserva una fotografia de la casa alçada. Colgada de lava, en directe, n l'han pogut pas veure. La va adquirir quan era una estructura i la va anar acabant a base d’esforç. A la casa hi ha quedat “el disc dur connectat a la tele” on guardava moltes fotografies que mai més no podrà recuperar. Igual com altres pertinences. “Es vol mirar, per part de les autoritats canàries, que es declari zona catastròfica i protegida, i que mai més es pugui fer res en aquell indret”.
PRESENT I FUTUR
L’andorrà i la seva dona s’estan ara de lloguer en un apartament. “No estem gaire lluny d’on vivíem perquè tot això és molt rústic i a banda de totes les construccions que hi ha destinades al turisme, per als residents no hi ha gaire possibilitats”, explica Josep Contreras. Per tot el que calgués, depenien, o depenen, vaja, del poble de Todoque, pràcticament arrasat per la lava. “Ara som com uns ‘homeless’” diu sorneguer. S’ho agafa amb ironia i bon humor. “No hi ha altra manera. Penso que aquest mes no em tocarà almenys pagar el rebut de la llum. El bon humor m’ajuda a tirar endavant”.
La seva dona, admet Contreras, “ha agafat molta por”. I “no sé què farem en el futur”. “De moment ens quedem aquí a veure què passa. Uns mesets. Després, en fred, ja decidirem què fem”. És difícil que tornin al Principat, on malgrat tenir-hi un fill, no hi té cap propietat. Però mai no es pot descartar. I per què a La Palma? “Si t’agraden els concerts, anar al teatre, la festa i coses així, més val no venir-hi. Això és molt rústic”, explica l’home, que afegeix que a la zona on vivien tot eren casetes amb un terreny més o menys gran. “Tenia una mica de vinya i vuit o nou arbres. M’agrada fer coses amb les mans, podar, trastejar. I els matins, cada matí, una estona de platgeta”. Ara, de moment, la prioritat és una altra enmig dels efectes d’una erupció volcànica els efectes de la qual encara no es poden pas aclarir del tot.
Comentaris (4)