El ‘testimoni andorrà’ que situa diners dels Pujol a Nova Zelanda

Un home empresonat a Can Brians per estafa i que a principi d’aquest segle tot fent-se dir Guifré va esdevenir un clàssic de la nit andorrana assegura que la família de l’expresident català té diners i lingots d’or amagats a diversos països

És un estafador professional. Cal veure, ara, si també ha ‘estafat’ el jutge del ‘cas Pujol’ o no ho ha fet. En tot cas, el jutge José de la Mata li ha donat credibilitat i arran del testimoniatge d’un home que assegura ser andorrà i que hauria treballat durant anys per la família de l’expresident català tot creant societats a mansalva l’Audiència nacional hauria impulsat noves diligències policials. El testimoni en qüestió, empresonat, manté que els Pujol tenien uns 100 milions d’euros a Nova Zelanda. I diners i lingots d’or a molts d’altres països.

De la Mata va prendre declaració a aquest home, empresonat al centre penitenciari Brians-2, a Sant Esteve Sesrovires, a tocar de Martorell, el desembre passat. Però no ha transcendit fins ara. El jutge del ‘cas Pujol’ l’ha protegit durant mesos. De fet, des de la presó estant, aquest home que està o ha estat vinculat normalment a empreses relacionades amb la promoció immobiliària a l’Estat espanyol, ja va prestar declaració a la policia. Posteriorment, De la Mata el va voler escoltar de primera mà.

Assegurant que és de nacionalitat andorrana -malgrat que l'atorgament del passaport mai no ha estat publicat al BOPA- i que va fer 'negocis' amb els Pujol, va prestar declaració el desembre passat davant el jutge De la Mata i li hauria aportat documentació per demostrar el que deia

Assegura haver viscut a Andorra i tenir la nacionalitat andorrana. És de suposar que les autoritats espanyoles hauran comprovat aquest detall. El 2009, quan a Andorra ja se’l ‘perseguia’ i fins i tot se’l condemnava en rebel·lia, els tribunals andorrans asseguraven que l’home, que ara té 48 anys, disposava de la nacionalitat espanyola. No consta pas mai en el butlletí oficial (BOPA) que se li atorgués el passaport del Principat. I ja se sap que aquestes coses, suposadament, es miren fil per randa. Però tenint en compte que Israel, que aquest és el nom de pila real de l’home, durant molt temps es va fer dir Guifré, tot pot passar.

Sia com vulgui, i segons el digital vozpopuli.com, aquest testimoni hauria explicat a De la Mata -i hauria aportat cinc carpetes amb documentació, entre altra, bancària- que els Pujol tenien 179 milions de dòlars de Nova Zelanda, poc més de 100 milions d’euros al canvi, en aquell país. L’home, empresonat entre altres delictes per estafa, hauria assegurat que Andorra, on es movia com a peix a l’aigua, coneixia tots els grans executius dels bancs, i que els Pujol acudien al seu domicili. O li donaven diners en efectiu perquè els pugés des de Barcelona cap al Principat.

De fet, segons la versió donada per aquest home, la família de l’expresident de la Generalitat tindria diners en diferents països, caixes fortes de bancs incloses on hi hauria lingots d’or. Ell hauria treballat durant una quinzena llarga d’anys per l’entorn dels Pujol i altres integrants de l’antiga Convergència. Hauria potser creat 300 societats en quaranta països diferents. El jutge del ‘cas Pujol’ ha donat credibilitat i ha requerit a l’Agència Tributària més dades. Fins i tot ha enviat comissions rogatòries, segons que explica vozpopuli.com després de tenir accés a la documentació judicial, a països com ara França, Portugal o Suïssa.

De moment, però, les respostes que ha rebut De la Mata no són gaire encoratjadores. Caldrà veure si l’instructor de l’Audiència nacional espanyola té més sort en altres demandes. Però al Principat, els qui recorden Israel, els qui saben d’aquell suposat Guifré no en tenen gaire bon record. Més aviat al contrari. Va deixar deutes (a Andorra Telecom, per exemple) i va estafar tanta gent com va poder. Va aparèixer al Principat a principi de la dècada del 2000. Ben aviat es va fer un lloc en la nit andorrana. Amb desimboltura. Venedor de fum i de cotxes. Perquè la seva ocupació al país, almenys formalment, era de venedor en un concessionari de compra-venda de vehicles a l’avinguda d’Enclar.

Al Principat hi va arribar i es va enrolar amb el titular d'un concessionari de compra-venda de cotxes situat a l'avinguda d'Enclar; el 2010 el Tribunal de Corts es va condemnar per crear i utilitzar un títol valor inautèntic

Més d’un client li va buscar les pessigolles. Ell, Israel, Guifré, l’hauria intentat estafar. Venia el cotxe que li facilitaven, però no veien ni un euro, per exemple. No va tenir grans problemes judicials al Principat, malgrat que se’l va arribar a controlar en una d’aquelles anades i vingudes, perquè, expliquen les fonts, pocs perjudicats hi va haver arran de les seves estafes. O hi havia assegurances a tot risc pel mig o els vehicles van acabar apareixent, encara que fos a la Seu i mig abonyegats.

El 2010 el Tribunal de Corts el va condemnar de manera condicional a nou mesos de presó per un delicte major de creació i ús de títol valor inautèntic. “Era un home d’aquells que parlen molt, però poca cosa més”, recorden fonts que el van conèixer. Asseguren que jugava amb diverses identitats -també ho hauria fet a Espanya- i que fins i tot al Principat s’hauria fet passar en algun moment per italià. A principi d’aquest segle les vaques eren grasses i no es filava tan prim. Ara De la Mata sí que hi fila, i vol treure l’entrellat de tot allò que té a veure amb el ‘cas Pujol’. El testimoni suposadament andorrà situa diners de la família ‘reial’ catalana a Nova Zelanda. I a mig món.

Etiquetes

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.