Aquells professionals i veïns que es queixen -i ho han fet a iniciativa pròpia, no pas a demanda de l’Altaveu- no qüestionen pas que l’establiment en qüestió pugui disposar de l’espai de terrassa que se suposa que gaudeix d’un “permís especial”. El que lamenten o retreuen al comú és que es descartin peticions que comportarien una ocupació equiparable. “Quan demanes perquè a tu no se’t permet col·locar una terrassa allà on has demanat i que no dista gens ni mica respecte del que té aquest establiment, et surten per petaneres i t’al·leguen una suposada resolució extraordinària”, han remarcat les fonts.
La sensació que hi ha entre no pocs veïns de la parròquia, i també alguns empresaris o terratinents, és que l’actual corporació comunal està estirant molt el principi de la discrecionalitat fins a convertir-lo en arbitrarietats que tenen a veure amb fílies i fòbies. “Si ets proper o afí els que manen ho tens més fàcil. S’ha vist amb la revisió del pla d’urbanisme, i s’està veient amb moltes altres petites decisions que es van adoptant. I, sincerament, la cosa comença a cansar”. Ara és la qualificació d’un terreny, després és el permís per a una terrassa. Però el club no existeix. Deu ser que, com deia aquell, és més que un club.
Comentaris (11)