Un primer pas normatiu es va donar el 2016 per part del Govern, creant el segell Vi de qualitat controlada d’Andorra. El reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control i garantia Vi de qualitat controlada d'Andorra recull els sistemes de conreu i transformació de les diferents varietats, en defineix la comercialització i en reglamenta l'ús.
Aquest segell només pot ser aplicat a les diferents varietats de vi produïts en l'àmbit geogràfic del Principat que compleixin fidelment les normes de producció corresponents, que defineixin clarament les característiques diferencials i els mètodes particulars de conreu i transformació del vi. Posteriorment, el Consell General va aprovar la llei de producció ecològica i de certificacions que permet donar el marc jurídic per poder avançar cap a les certificacions europees. Andorra ja va obtenir fa dues dècades el distintiu d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP) per la seva carn de vedella, i és l’únic segell d’aquestes característiques aconseguit fins ara.
Amb la denominació d'origen els vins tenen un segell que el consumidor de fora reconeix; al final, el segell nacional ja és reconegut per la gent d’aquí però difícilment és reconegut per la gent de fora. Amb una DO, el turista europeu i estranger identifica aquest segell que veu arreu del món, per tant, és un reconeixement interessant sobretot per als turistes. La reglamentació que ja existeix contempla que el raïm ha de ser produït en vinyes registrades al parcel·lari del Registre d'Explotacions Agràries, dins d'una explotació degudament establerta al país.
El marc legal a nivell intern ja està desenvolupat
El departament d'Agricultura es el responsable de mesurar els diferents paràmetres definits al Reglament relatiu a la utilització del segell oficial, i procedirà a la identificació i distribució del segell de control de qualitat del vi per tal de garantir-ne als consumidors l'origen i la qualitat. El Govern va aprovar el maig del 2017 el Decret relatiu a l’import de l’ajut al foment de la producció de vi de qualitat controlada d’Andorra, que estableix la suma de 2.000 euros per anyada i tipus de vi, amb un màxim de 4.000 euros per sol·licitant i any.
Feta la llei, el proper pas era determinar si es volia demanar una IGP o una DO. En aquest punt hi ha punts de vista oposats. Joan Albert Farré (Borda Sabaté) és partidari de demanar la DO. Carles Verdaguer (Mas Berenguer) s'inclina per la IGP perquè creu que és difícil aconseguir la DO. També és necessari que tots els productors estiguin units a l'hora de fer la demanda. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat en funcions, Sílvia Calvó recorda que els vins andorrans sempre obtenen premis en concursos internacionals.
Així les coses, el primer pas és un reconeixement a nivell internacional, ja sigui IGP o D, encara que en el món del vi sempre atreu més la segona opció.
Comentaris (2)