Ward dedica una de les ponències que fa en el marc de la Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu a Ràdio Andorra. Concretament, al triangle que suposaven les emissores controlades per Trémoulet. Luxemburg, Tolosa i Andorra. “Una mateixa tecnologia al servei de tres emissores i dos destins”, intitula l’investigador la seva recerca que presenta de manera no presencial aquest dissabte al Lycée Charles Renouvier de Prada de Conflent. Ward parla de la tecnologia emprada per les tres ràdios però també es refereix a moltes més coses.
El punt de partida del treball de Ward és que Trémoulet “va ser absolt en gran part perquè va poder provar que l'única emissora lliure de control militar, Ràdio Andorra, va romandre de manera constant en una posició d’estricte neutralitat. Però, va ser una posició desitjada i volguda des d’un inici, o bé se li va imposar pel desenvolupament de la guerra?” I heus aquí quan l’investigador establert al Principat exposa que “l’estudi de la tecnologia ens informa que l’interès inicial de Trémoulet al llarg dels anys 1930 era econòmic i comercial, construint una xarxa d’emissores amb característiques comunes al servei d’un objectiu comercial comú”.
Les tres estacions potents del grup de Trémoulet perseguien tenir “una cobertura àmplia, en primer lloc del territori francès i després d’altres països limítrofs i francòfons, cosa que explica la situació de les emissores i el pas progressiu d’ones llargues a ones mitjanes i posteriorment a ones curtes”. “L’establiment de Ràdio Andorra, com a ‘clon tècnic’ gairebé perfecte de Radio-Toulouse però situada geogràficament en una posició molt perifèrica no respon a aquesta lògica inicial del Trémoulet, perquè en realitat tan sols donava cobertura a les mateixes regions geogràfiques que Radio-Toulouse ja servia”, manté l’investigador.
PERQUÈ LA DUPLICITAT
Ward explica que “de la mateixa manera de Radio-Luxembourg disposava de dues cadenes d’emissió redundants per assegurar-ne el servei sense interrupcions, en el cas de Radio-Toulouse i Ràdio Andorra era l’emissora completa que Trémoulet va aconseguir duplicar”. Però per quin motiu? “En podem aportar dues possibles explicacions. La primera seria que Trémoulet, pels motius que sigui, es va malfiar dels esdeveniments polítics que van tenir lloc al centre d’Europa durant la seva meitat del anys 1930. La segona explicació —i que creiem més plausible— seria que el seu motiu de preocupació no fos la política alemanya, sinó la interna francesa amb la pujada del Front Populaire de Léon Blum”.
“La segona explicació —i que creiem més plausible— seria que el seu motiu de preocupació no fos la política alemanya, sinó la interna francesa amb la pujada del Front Populaire de Léon Blum”
Alan Ward dona més força a aquesta segona hipòtesi, la del temor a la nacionalització, per la importància que el front popular, un “moviment polièdric” segons l’investigador, “donava a l’ús de les ràdios com a eina política”. Aquest fet “prestava credibilitat a la potencial nacionalització de les emissores en territori francès en el supòsit que guanyés el poder. Aquesta por no era vana en una ciutat com Tolosa, on el cas de la nacionalització de les empreses d’aviació importants com Dewoitine i Latécoère datava de la publicació de la llei de 11 d’agost de 1936 a iniciativa del govern de Léon Blum. La proximitat temporal amb el moment en què es pren la decisió d’iniciar el projecte a Andorra és suggerent”, sosté l’enginyer immers en tasques de recerca històrica..
Sigui quin sigui el motiu, la conseqüència va ser que Trémoulet “va voler establir una emissora situada en un territori neutre, i es va mostrar disposat a invertir-hi quantitats importants per aconseguir-ho”. Amb aquesta visió, Jacques Trémoulet i el seu soci Léon Kierkowski estaven preparats, durant la segona meitat dels anys 1930, “per complir amb els seus objectius comercials, cosa que implicava tenir la cobertura radiofònica del conjunt del territori francès”. “Van voler gaudir d’una redundància dels mitjans tècnics d’emissió en cas de victòria del Front Populaire a França i d’una possible nacionalització de les ràdios.”
COL·LAPSE IMPENSABLE
Recorda Ward que “tota la seva infraestructura tecnològica estava dissenyada per a poder operar amb la redundància, emetent des de països externs al territori francès com Luxemburg i Andorra si la situació política del seu propi país no li era favorable”. El que l’investigador andorrà considera que Trémoulet no va saber o no va poder “preveure va ser un col·lapse gairebé complet de l’Estat francès durant la Segona Guerra Mundial, seguit al cap de pocs anys per la invasió alemanya”.
“L’ocupació militar de l’emissora del Luxemburg sens dubte els va venir com una novetat tan inesperada com desagradable, que els deixava amb tan sols la cobertura d’una part molt més reduïda del territori francès. A més, el control ferri del govern de Vichy sobre les emissores situades dins la seva zona devia aconsellar als dos associats de vigilar molt el contingut de les seves emissions tant a Tolosa com a Andorra, sota pena de veure l’emissora de Tolosa ocupada tal com ho havia estat la de Luxemburg. En aquella situació, tan sols podien navegar amb cura i prudència, de la mateixa manera que tantes altres empreses franceses durant la Segona Guerra Mundial.”
Comentaris