El projecte de llei és, per ara, això mateix, un projecte que està a tràmit parlamentari i que pretén donar resposta des de demandes d’organitzacions internacionals a noves necessitats detectades, com podria ser, per exemple, la tipificació de la conducció temerària simple com a delicte. El projecte legislatiu recull des de qüestions relatives a la pornografia infantil o la prostitució a temes relatius al tracte degradant que ja al seu dia va dir el Tribunal Constitucional va advertir que calia canviar.
De molts aspectes del text, que és una mena de calaix de sastre de diversos canvis, en ressurt la preocupació governamental per mirar que no es treguin draps bruts de les institucions. De fet, al Consell General la llei sobre suposada transparència el que ha fet és generar més opacitat. Doncs amb els canvis que es proposen, en certa manera, es pretén tres quarts del mateix. I tipificant com a delictives les suposades notícies falses s’obre la porta a fer passar com a falses totes aquelles qüestions que al poder no li interessi que se sàpiga.
De molts aspectes del text, que és una mena de calaix de sastre de diversos canvis, en ressurt la preocupació governamental per mirar que no es treguin draps bruts de les institucions
L’article proposat en qüestió, el nou, el de les ‘fake news’, s’inclouria sota el paraigua de l’apartat referit als delictes contra l’honor i hauria de dir, si la tramitació parlamentària no ho modifica, just el següent: “Article 181 bis. Creació, publicació i difusió de notícies falses. 1. El qui, intencionadament, creï, publiqui o difongui de qualsevol manera una notícia falsa en referència a una persona física o jurídica, menyscabi greument la seva dignitat o imatge, i alteri greument el desenvolupament de la seva vida quotidiana i amb un manifest menyspreu a la veritat, ha de ser castigat amb una pena de presó de fins a un any o d’arrest. 2. Si la persona que crea, publica o difon de qualsevol manera la notícia falsa ho fa en l’exercici del seu càrrec o ofici en un mitjà de comunicació o social, n’és responsable civil solidària la persona física o jurídica propietària del mitjà a través del qual s’hagi creat, publicat o difós de qualsevol manera la notícia falsa. 3. En els supòsits de gravetat especial, el tribunal pot imposar la publicació de la sentència.”
Tot plegat és una nova creació i quedarà veure com es pondera això de les suposades falsedats. Perquè, com s’ha vist en altres llocs -vegi’s malauradament ara mateix el que passa a Rússia, on és fals o no adequat tot allò que no interessa a Putin i els seus col·legues- els termes i les qualificacions, les pretensions o els supòsits, canvien ben aviat. Sempre per l’interès de qui mana. I una piulada o un ‘post’ a Facebook, per posar dos exemples, també podrien arribar a ser perseguibles amb la redacció del text que hi ha ara mateix sobre la taula.
REVELACIÓ
Més encara, per mirar de silenciar una mica més encara els canals de comunicació, es modifiquen tot un seguit d’articles relacionats amb els delictes de revelació o la necessitat d’haver de respectar el secret professional, fins i tot amb posterioritat a l’exercici d’una activitat que demandava dit secret, per agreujar la pena en cas que els detalls revelats se suposa que de manera indeguda apareguin als mitjans de comunicació. Als mitjans de comunicació, a les xarxes o allà on s’escaigui i no convingui, novament, als que certes coses no els agrada o no els convé.
Curt i ras: si la revelació es fa pública a través de canals d’informació, la pena que s’hagi d’imposar ho serà sempre en la seva part superior
Els delictes de revelació, per dir-ho així, són essencialment considerats delictes majors. I més o menys, tots els preceptes que es pretenen canviar ho fan de la mateixa manera. O com a mínim, d’una forma molt similar. Curt i ras: si la revelació es fa pública a través de canals d’informació, la pena que s’hagi d’imposar ho serà sempre en la seva part superior. És a dir, una mena d’avís per a navegants. Qui s’atreveixi a passar informació reservada s’arrisca a una pena de les més elevades en la matèria. I fins i tot en algun cas es penalitza la temptativa.
Un exemple de redacció del precepte en aquest sentit seria, per exemple, el que consta en l’article 18 de l’esmentat projecte de llei que al seu torn canvia el 185 del Codi penal. I que diu: “Les penes previstes en els apartats anteriors s’han d’imposar en la meitat superior si els fets s’han comès a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comunicació es fes accessible a un elevat nombre de persones, o si la revelació, cessió o transmissió s’ha fet amb ànim de lucre.”
En fi, que millor calladets tots plegats. No sia que s’acabin sabent massa coses. Sobretot aquelles que no convé que se sàpiguen.
Comentaris (19)