La tercera via (política) avança. O almenys ho intenta. I els dinars dels dilluns han retornat amb força. O això sembla. I la confluència d’una i els altres podria tenir nom de dona: Conxita Marsol. La cònsol major d’Andorra la Vella voldria aspirar a la cadira de cap de Govern encara que públicament potser ho pugui dissimular. Altres gestos -la inversió mediàtica del comú, per exemple- indiquen el contrari. Marsol no acaba de ser de l’òrbita demòcrata ni tancaria les files taronges. En canvi, potser trobaria acomodament en aquesta nova formació de centre-dreta que està fent actualment una prospecció de terreny passant per l’eix Sant Julià de Lòria-Massana. Els darrers moviments avalen que Marsol podria ser ‘candidable’ de la tercera via.
Anem per parts. Des de Sant Julià, al tomb d’Unió Laurediana (UL), es continua treballant amb la possibilitat de construir una nova alternativa de centre-dreta del bracet d’un grup de massanencs integrats a Ciutadans Compromesos (CC) i que tenen com a referent al Consell General Carles Naudi i Joan Carles Camp. Els lauredians, com diria Josep Pintat, no es juguen cap dret. Si no els surt la constitució de la tercera via, es guarden l’as de poder-se pujar al carro demòcrata. I aquesta és l’esperança que té Toni Martí. Que UL no acabi articulant res d’alternatiu i sigui la seva ambaixadora a Sant Julià que li garanteixi dos parlamentaris en un Consell que es preveu sense majories absolutes després dels comicis que ja s’intueixen per al desembre.
El procés de construcció d’un nou projecte polític encara és embrionari i pot quedar en no res, però la ‘troballa’ d’un candidat que aglutini i sumar més parròquies a l’aventura poden ser claus
L’aliança eventual entre lauredians i massanencs tenia com a possible líder en ment l’actual cònsol major de la Massana: David Baró. El jove polític, també pretès pels demòcrates respecte dels quals tampoc no es trobaria tant lluny, sempre ha dit que el seu repte és finalitzar el seu mandat comunal. Baró no ho acaba de veure clar i malgrat tot, persones del seu hipotètic entorn o, com a mínim, de l’entorn de la tercera via, no l’acaben de veure com a líder. Creuen que li arriba l’embat massa d’hora. I aquí és quan es comença a obrir el ventall de possibilitats o, com a mínim, la recerca d’altres alternatives. Altres noms, altres candidats a candidat. De clar no n’hi ha cap. I és aquí quan hauria sortit l’opció Marsol.
I això entronca amb els dinars dels dilluns. Molt abans de ser cònsol de la capital però després d’haver estat ministra de Presidència del Govern Pintat, d’Albert Pintat, Conxita Marsol era una de les habituals dels àpats que cada dilluns, o gairebé cada dilluns almenys, un restaurant de la part alta de l’avinguda Meritxell acollia al migdia. Amb Marsol s’asseien altres comensals a taula com el propi Albert Pintat, Ferran Mirapeix i Joan Gabriel. Aquests quatre eren els més assidus, encara que tampoc no hi faltava sovint Toni Riberaygua. Tots plegats feien i desfeien Andorra cinquanta cops cada dinar.
Tercera de la llista… de DA
De forma força sorprenent, Marsol es va afegir com a tercera de la llista de DA per a les eleccions del març del 2015. Va sortir escollida consellera general i uns pocs mesos després va deixar la cambra parlamentària per assumir el repte de liderar l’equip d’‘starlets’ que els taronges van presentar per agafar el comandament del comú d’Andorra la Vella. I així va ser. Pel mig, la lògica imposa una reducció de dinars. O si més no, una menor afluència de la cònsol malgrat que el contacte amb els altres prohoms o assimilats s’ha mantingut intacte. I Marsol no ha sigut taronja del tot.
Més encara, algunes de les decisions de la cònsol de la capital no han agradat gens el cap de Govern -de fet i sense anar més lluny, una part important de l’executiu no acaba de beneir el sistema triat per la mandatària comunal per dur a terme la reforma de l’avinguda Meritxell- i tot plegat ha fet revifar el dinar dels dilluns. Marsol, Pintat, Gabriel, Riberaygua, Mirapeix… puntualment fins i tot l’economista Joan Olivé… i el darrer dilluns, Josep Pintat. El conseller general lauredià hauria estat la salsa que havia d’amanir la darrera cita del primer dia de la setmana. I cap els comensals no veuria gens malament que Marsol fes el salt a l’arena política nacional per encapçalar, si acaba reeixint, la tercera via. El nou projecte de centredreta que hauria de sumar entre els rebotats demòcrates i els descontents liberals més un bon grapat de despistats.
Davant de qualsevol aspiració política a curt termini de la dirigent comunal hi ha una cosa clara que ha d'assolir: les obres de l'avinguda Meritxell han de sortir bé sí o sí
Una cosa sembla clara i la cònsol és la primera que ho té assumit. Entre altres coses, perquè el repte i el salt a la política nacional sigui plausible, la remodelació del carrer dels carrers del país ha de ser un èxit. Com a mínim, l’avinguda Meritxell ha de guanyar uns quants quirats amb les obres que s’hi estan fent i els treballs no han de ser més maldecap del que ho puguin haver estat fins ara. Si Marsol se’n surt i la tercera via es configura ningú no dubta que és una ferma aspirant a esdevenir-ne una possible líder. I perquè la tercera via agafi forma, a Sant Julià (segurament també a la Massana) treballen de valent.
Pintat, Josep, i els seus es mouen. I més enllà del dinar dels dilluns, dels darrers dilluns, no fa pas massa que van assistir a un altre àpat. En aquest cas, però, a Escaldes. I amb persones de l’entorn liberal, d’un liberalisme escaldenc fracturat en tres o quatre branques. Els ‘pintadistes’ van acudir amb la idea de posar el termòmetre i saber quin suport podrien tenir a Escaldes. Saben els promotors de l’aliança UL-independents de la Massana que amb dues parròquies no en fan prou. I en busquen una tercera i, si pot ser, com a mínim una quarta per poder tenir una mica més de coixí.
Comentaris