O almenys així es desprèn de l’escrit que recentment ha fet arribar l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), que exerceix l’acusació popular en el cas del presumpte atac a la sobirania andorrana, a la batlle que instrueix la causa. L’IDHA exposa en l’escrit tot un conjunt de circumstàncies que, d’entrada, porten l’entitat a demanar a la instructora del ‘cas Rajoy’ que admeti, ara sí, l’ampliació de la querella presentada al seu dia i que havia refusat acceptar. Per l’IDHA, les manifestacions de Villarejo, de Cinca i de Saboya, però sobretot del primer, evidencien l’entramat suposadament liderat o impulsat o promogut o tolerat per Mariano Rajoy i que hauria de fer considerar l’atac a la sobirania andorrana com una mena de crim d’Estat orquestrat per Espanya.
“Demanem vulgui dictar la resolució judicial escaient per mitjà de la qual s'acordi transformar les presents diligències prèvies i s'incoï sumari pels delictes de coaccions, amenaces condicionals, xantatge, extorsió, coaccions d’òrgans constitucionals, creació, ús i comercialització de document inveraç per part de funcionari, i associació il·lícita, per a l’aclariment i comprovació dels mateixos, i de les persones responsables”
Formalment, “demanem vulgui dictar la resolució judicial escaient per mitjà de la qual s'acordi transformar les presents diligències prèvies i s'incoï sumari pels delictes de coaccions, amenaces condicionals, xantatge, extorsió, coaccions d’òrgans constitucionals, creació, ús i comercialització de document inveraç per part de funcionari, i associació il·lícita, per a l’aclariment i comprovació dels mateixos, i de les persones responsables”. Entre altres coses, s’interessa que s’investigui el comandant de la guàrdia civil Basilio Sánchez Portillo, atès que hauria quedat clar que ser la persona que hauria servit d’enllaç entre les institucions espanyoles interessades en obtenir informació de BPA i el FinCEN amb l’objectiu que l’agència dependent del Tresor americà es girés contra el banc andorrà.
L’escrit sol·licitant l’ampliació de la querella i reclamant l’adopció de noves diligències, descriu un seguit d’elements que situen el SEPBLAC com un element clau a través del qual maniobrar per mirar d’aconseguir la finalitat perseguida d’aconseguir informació sobre els dirigents independentistes catalans. Fins al punt, per exemple, que es diu en l’escrit de l’IDHA que Cinca va confirmar en la seva declaració davant la batlle del ‘cas Rajoy’ que era normal que quan es firmava un CDI, aquest acord de no doble imposició tingués efectes retroactius quant a l’intercanvi d’informació.
I això ve a tomb pel fet que el 7 i 8 de gener del 2015 van ser claus, suposadament, en l’aclariment de la via per ‘atacar’ BPA tot just dos mesos després. Aquells dies va visitar Andorra Mariano Rajoy per procedir a la firma del CDI entre el Principat i Espanya. I les autoritats espanyoles ja feia temps que demanaven informació fiscal d’alguns dirigents catalans. L’altre ministre citat a declarar com a testimoni, Gilbert Saboya, va assegurar a la instructora que el CDI signat no incorporava cap clàusula que establís la retroactivitat de certes peticions. D’aquí que l’IDHA pretengui que s’aclareixi aquesta circumstància.
Igual com deixa clar l’acusació popular en el ‘cas Rajoy’ que hi ha un seguit d’estaments dins del SEPBLAC, la comissió, el comitè permanent, el plenari…, que estan sempre copats pels mateixos ‘personatges’ que, al seu tomb, o són els propis querellats en la causa de l’atac a la sobirania andorrana o són subordinats o responsables dels mateixos. En fi, que tot queda a casa i era molt senzill donar tombs per fer accions que permetessin aconseguir l’objectiu perseguit. BPA era una mena d’instrument. S’evidencia, també, la relació entre càrrecs polítics, executius o policials, que d’una manera o altra confluïen al tomb d’interessos comuns.
LES PETICIONS
D’aquí que l’IDHA formuli un seguit de peticions, en l’àmbit documental, per tal que la batlle instructora del ‘cas Rajoy’, per poder prosseguir indagant en el cas, promogui un seguit de comissions rogatòries, per exemple, per poder accedir als correus electrònics que el SEPBLAC pogués haver enviat o rebut al FinCEN en relació amb BPA o similar. També que es demani els escrits electrònics que l’organisme espanyol de prevenció del blanqueig hagués pogut haver enviat o rebut de la UIFAnd o de l’INAF, per posar dos exemples més. El volum de documentació que es demana és força elevat.
També es demana a la batlle que, en el marc de la plataforma Egmont Group, se sol·liciti totes les comunicacions que el FinCEN hagués pogut haver fet o rebut, a qualsevol institució, sobre BPA o Andorra. Entre les comissions rogatòries que es considera que s’haurien de fer, es convida la batlle a impulsar accions per obtenir les notes de Villarejo o els correus rebuts pel comissari retirat dels serveis d’intel·ligència espanyols, per evidenciar que tot el que s’ha dit -i que fins i tot el Govern ha posat en dubte- és totalment real i vertader.
També es demana que es reclamin a la policia nacional espanyola les gravacions d’àudio o vídeo dels seguiments relatius a les trobades que hauria fomentat el querellat Marcelino Martín Blas amb el llavors CEO de BPA Joan Pau Miquel. En aquestes gravacions hauria de quedar clar que Martín Blas estava duent a terme una actuació fora del que li permetia la llei i, alhora, que s’hauria pressionat l’alt executiu del banc andorrà.
Més sol·licituds de dades, en aquest cas domèstiques, passen per que s’acordi oficiar a l’Institut Nacional de Finances (INAF), actualment AFA, perquè remeti copia íntegra de totes les dades, correus electrònics, documents, i qualsevol informació, que obrin en poder d'aquest organisme, que van enviar o rebre del FinCEN a partir de l’any 2010 i que tractessin el tema de BPA. També es voldria la mateixa informació de la UIFAnd. És a dir, les comunicacions escrites electròniques que hagués mantingut amb el FinCEN -com a emissor o receptor- i, és clar, amb el SEPBLAC, que seria la clau de volta, el Sant Grial de la conxorxa aparent contra BPA.