Redman ha engegat el recital amb ‘Words fall short’, una peça del seu darrer disc amb títol homònim, i ha continuat amb ‘Icarus’, també de l’últim treball discogràfic. Entre el públic es veien els primers moviments de cap i de cames que es deixaven portar al ritme de les notes que sortien de l’escenari i han culminat amb un sonor aplaudiment.

No ha deixat passar més estona l’artista nascut a Califòrnia per presentar els tres músics que l’acompanyen en la gira amb format quartet: Paul Cornish al piano, Philip Norris al contrabaix i Nazir Ebo a la bateria. Quedin-se amb aquests noms, perquè si el reclam era el saxofonista, els solos de contrabaix i de bateria han estat tan o més impressionants. I mentrestant, el líder s’asseia en una banda esperant el seu torn, ballava lleugerament o observava de prop els seus companys, com si fos un admirador més.

Amb un espanyol molt limitat, Joshua Redman ha saludat el públic i ha assegurat que era “un plaer i un honor” ser a Andorra, un lloc on ja havia estat “fa molts, molts anys”. Encara ha tingut temps, també, per destacar la bellesa del Principat, tant de dia com de nit, ha afirmat.

I d’aquí ha saltat a una de les seves primers cançons: ‘Wish’, que ha posat un punt de calma. Com és habitual en la gira actual del músic nord-americà i quan toca amb el quartet, el recital es completa amb peces pròpies com ‘Legal Formalities’ o ‘Amica’, que no formen part de cap disc en concret. Els minuts passaven sense aturador, potser més ràpid del que un es pensava i la part final s’ha encarat amb ‘New joint’, a la qual han seguit ‘I fall in love too easily’ de Jule Styne, i una altra de les peces antigues: ‘Hide and seek’. ‘Meditation’, del compositor brasiler Antonio Carlos Jobim, ha post el punt i final a l’actuació.

Redman ha donat el que el públic s’esperava, un estil líric i energètic, amb melodies sovint melangioses però amb ritmes també molt magnètics, que han estat premiades amb aplaudiments i crits d’admiració. I és que el saxo de Joshua Redman embriaga.