De fet, són tres les propostes que té el ministeri de Medi Ambient ambient. Les té des de divendres passat a darrera hora de la tarda, just quan va tancar l’administració, i aquest divendres que ve hauria d’obrir els sobres amb les ofertes i resoldre quina és la millor opció per a un refugi que sense poder-hi fer les inversions que necessita sols pot funcionar durant l’estiu. La concessió que ara està en pugna és per a tres estius: l’actual i els dos propers. Fins al 2022, vaja.
EMAP-Vallnord no és l’únic concursant. De fet, els actuals gestors, d’una manera o altra també aspiren a mantenir la concessió de l’equipament i a continuar treballant com ho han fet fins ara. I encara hi ha una tercera candidatura, la de la firma Stadesport, una empresa que s’encarrega de gestionar i organitzar estades esportives i lúdiques dissenyades a mida al Principat i que vol anar una mica més enllà i tot assumit la gestió del refugi.
EMAP-Vallnord es presenta al concurs amb la idea de dinamitzar un refugi que li convé a la societat que funcioni i bé. Perquè l’excursionista que acudeix a aquell equipament és un potencial client de les activitats estiuenques massanenques. O a l’inrevés, el client de Vallnord potser també vol poder fer ús del refugi en les millors condicions possibles. De fet, Vallnord va intentar fer equip amb algun altre dels interessats en gestionar l’equipament. I ja ha anunciat que farà costat a sigui qui sigui la persona, persones o empresa que s’acabi adjudicant la concessió.
Saetde, com diria aquell, res de res. Volia, volia, però encara que hi havia el plec per completar i presentar, ni cap representant de la societat ni cap delegat de la mateixa ja no va acudir a la visita que es va fer a les instal·lacions del refugi perquè amb representants de l’administració es poguessin esvair dubtes en vista a presentar ofertes. Per cert, unes ofertes, asseguren fonts governamentals, que estaven força mal presentades. Vaja, allò, de qualsevol manera.
Comentaris (1)