Tal com li succeeix a Alende -dos anys al club gallec-, per a Loureiro el duel contra l’Andorra serà “especial”. I assegura que “tenia ganes de tornar”. El defensa va ser un dels primers fitxatges quan l’equip va arribar a Segona B, provinent del Córdoba i amb l’aval de l’experiència a Segona. Al Principat va romandre dues temporades, disputant 45 partits i anotant un gol.
L’estiu del 2021, va tornar a la seva Galícia natal, fitxant pel Racing de Ferrol. I a inicis d’aquesta temporada va anar al Lugo, on s’ha convertit en l’inquilí habitual del lateral. Tot fa pensar que, diumenge, serà titular al lateral dret.
Amb l’Andorra, Loureiro va disputar un total de 45 partits a l’extinta Segona B, anotant un gol; va aconseguir el bitllet per Primera RFEF i va disputar la fase d’ascens a Segona A, ja amb Eder Sarabia a la banqueta
“Van ser dues temporades i tinc records molt macos”, afirma Loureiro, que recorda que “venia de Segona A i va ser un canvi gran a la meva carrera”. Explica el lateral que “anava a un projecte nou i desconegut, a un país nou”. I aquí “em vaig trobar un club molt familiar i amb moltes ganes de créixer”. Va viure, doncs, “els inicis del que l’Andorra és ara, amb la mateixa il·lusió i ganes de treballar”.
Rememora que la seva primera temporada “vam començar molt bé, fins i tot sent líder durant la primera volta”, al mateix temps que s’implementava “una idea de joc diferent que em va ajudar a millorar molt”. Cert, a l’inici de la segona volta els resultats van fallar i això va provocar el relleu a la banqueta, amb Castro com a nou tècnic. Ni ell ni Loureiro van tenir l’oportunitat de redreçar el rumb. Ho va impedir no pas un motiu esportiu sinó la pandèmia. “Ho va canviar tot”, apunta.
Encara amb el coronavirus marcant-ho tot, la seva segona temporada a l’Andorra va ser “molt bona”. Primer, es va aconseguir plaça a la nova categoria que es crearia la campanya següent: la Primera RFEF. I la cirereta del pastís va ser la disputa de la promoció d’ascens, amb un regust amarg, això sí: la derrota contra la Real Sociedad B, en gran part marcada per l’actuació arbitral. “Algun cop ens ha tocat el mateix col·legiat i ho recordo. El penal me’l xiulen i jo crec que no eren mans”, afirma.
De la seva etapa a l’Andorra, Loureiro afirma que “van ser dos anys molt bons, amb un creixement gran del club i jo cada cop en sentia millor”. També té clar que “em sentia important i notava l’estima i el reconeixement de la gent”. Per això, té clar que malgrat que aquests dies, a diferència de setmanes anteriors, “no hi he parlat gaire”, sí que té ganes de veure els seus antics companys. I no amaga que “estic content pel bon moment que travessa l’equip”. Destaca, a més, que “el club ha fet un gran canvi amb l’estadi i la gespa natural, que tant trobàvem alguns a faltar”.
Al mateix temps, però, avisa. Està “content” per tornar, però també “amb ganes de jugar i de posar-los les coses difícils”. Sobre l’actual trajectòria del club tricolor, assegura que “no em sorprèn”, ja que “vaig estar a dins i conec la forma de treballar del club, de la gent i dels companys”. Considera que “estan fent una bona adaptació a la nova categoria i això parla molt bé de la seva feina”.
Als seus companys actuals, Loureiro els ha avisat que “ens trobarem un Andorra amb ganes de ser protagonista amb la pilota, que vol tenir la possessió i circular-la amb rapidesa per fer-nos moure per trobar desajustos”. També deixa clar que “tenim les nostres armes i clara la forma de jugar per posar-los en problemes”.
Comentaris