Restriccions sí, braves també

Les limitacions imposades al sector de la restauració continuen generant confusió, més encara quan en els missatges que donen les autoritats sanitàries i els requeriments o criteris que usen els agents que controlen sobre el terreny difereixen enormement

“Ració, mitja ració, tapes…” El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha afirmat aquest dimecres que dins l’horari de ‘servei a taula’, com es descriu al decret de mesures per evitar la propagació del coronavirus actualment en vigor i que limita moltíssim l’activitat del sector de la restauració, els comensals poden menjar el que vulguin. L’afirmació no és banal. Gens. L’esmentat decret és tota una cerimònia de la confusió. Segurament alimentada, també, pels criteris dels qui n’han de controlar l’aplicació i pel malestar dels restauradors.

Els darrers dies diversos restaurants han negat a alguns comensals la possibilitat de menjar una tapes o un entrepà en l’hora fixada per obrir. Els responsables dels establiments asseguraven que la policia, en alguns casos, els agents de circulació, en d’altres, els havien advertit que ni entrepans, ni tapes, ni cafès amb llet amb alguna pasta. Que dinar i sopar és una altra cosa. És clar, però, que el decret no especifica res de tot això. Igual com no deixa clar, aparentment, l’horari. Si és el de cuina o si és el d’obertura del local.

Certament, als bars, tancats a no ser que ofereixin serveis per emportar, hi ha encara més enuig pensant que ells, entrepans o plats de fàcil elaboració molt sovint també en serveixen, i ara no se’ls ho permet

Els comandaments policials havien donat ordres, segons fonts de la cúpula policial, perquè, d’una banda, hi hagués certa flexibilitat en considerar que les 4 de la tarda i les 12 de la nit no eren horari de tancament de local sinó que el punt en què podien accedir els darrers clients als establiments. En certa manera, i sense ser tan laxe, el cap de Govern, Xavier Espot, va admetre divendres que es podia fer una mica de més i de menys, sense passar-se, però que la voluntat era equiparar l’horari indicat en el decret al període en què la cuina podia estar operativa.

Ara, i així ho han assegurat des de fonts policials a responsables d’establiments, la policia també hauria controlat els menús que se serveixen. Certament, als bars, tancats a no ser que ofereixin serveis per emportar, hi ha encara més enuig pensant que ells, entrepans o plats de fàcil elaboració molt sovint també en serveixen. En condicions normals són serveis que ofereixen i, per tant, se senten discriminats en relació amb aquell restaurant que, pel fet de tenir una llicència d’activitat diferent, pot oferir un producte que el bar necessàriament no pot.

D’aquí vindria, suposadament, que s’hagués imposat el requisit que als restaurants s’hi havia de menjar amb forquilla i ganivet. Menú amb cara i ulls, per dir-ho així. Però preguntat sobre la qüestió el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet ha deixat clar que en horari de ‘servei a taula’, l’horari en què les cuines dels restaurants poden estar en funcionament -les dels restaurants, no les dels bars a no ser que sigui per cuinar menjar per degustar fora del local-, el comensal pot triar tot allò que l’establiment pugui oferir. “Ració, mitja ració, tapes…” Vaja, que sopar al restaurant d’una ‘canya’ i una ració de patates braves està permès. Paraula de ministre.

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.