Des del primer moment, petits, joves, adults i grans van poder moure’s al ritme de la música de Michael Jackson. El concert va ser tot un recordatori de la trajectòria de l’artista, sense oblidar-ne cap moment: des dels seus inicis amb els seus germans als grans ‘hits’ de la seva carrera. I no només sonora. Perquè amb el ‘Rei del pop’ tant o més important que la música són altres detalls.

En primer lloc, els balls. Els moviments que feia sobre els escenaris o als seus videoclips eren part indestriable del seu èxit. I, lògicament, un bon tribut obliga a reproduir-los. I així va ser. Acompanyat d’una colla de ballarins cadascun dels temes va permetre als assistents recordar les coreografies que tan popular van fer a Jackson.

Tampoc va faltar un altre detall: el vestuari. Com si de Clark Kent es tractés, Jay desapareixia entre cançons de l’escenari per adaptar la seva vestimenta a la que duia el seu ídol en el moment que va llançar cada clip: des del blanc de ‘Bad’, als colors dels Jackon Five o el terrorífic vermell de ‘Thriller’. El temps d’espera s’amenitzava amb les habilitats de la resta d’integrants del grup musical.

La gent va vibrar, especialment amb els temes més coneguts de l’artista nord-americà: des de ‘Black or white’ a ‘Earth Song’ passant per ‘You are not alone’, ‘Smoth Criminal’ o ‘Beat it’, reclamada intensament pel públic al final del concert. Uns espectadors que també van col·laborar intensament en algunes de les cançons com ‘’We are the children’ i, especialment emotiva, ‘Heal the World’.

Per una estona, Michael Jackson va tornar a viure a Encamp. I no només com els zombis de ‘Thriller’. Jay va captivar el públic -força més que el dia anterior amb Suu i Triquell- i va aixecar l’ovació final. Per tant, queda clar que l’aposta d’Encamp per portar tributs a artistes mítics -l’any passat va ser el torn de Freddie Mercury i Queen- funciona. Ara, la incògnita és saber qui serà l’escollit en l’edició del 2027.

Fotos i vídeo: Rubén Calvo / Comú d'Encamp