Els tribunals han resolt recentment tres peticions d’autorització per conduir en horari laboral presentat per persones condemnades via ordenança penal per conduir amb una taxa d’alcoholèmia superior a 0,8 g/l, totes amb el permís de conduir revocat. En un dels casos, l’home va ser condemnat l’abril del 2025 per ordenança penal per conduir amb una taxa d’1,52 g/l en sang, a dotze mesos de privació del permís i al pagament d’una multa, amb l’agreujant de reincidència. El condemnat va demanar poder conduir durant el seu horari laboral, al·legant que havia de recórrer llargues distàncies per visitar clients internacionals, especialment a França, i que utilitzar el transport públic era inviable apuntant a les freqüents vagues com a motiu.
Els magistrats, però van subratllar que l’home va cometre aquest delicte només 16 mesos després de l’anterior condemna -per conduir begut també- i menys d’un mes després de recuperar el carnet, fet que apunten que impedeix fer un pronòstic favorable sobre la seva conducta futura. A més, remarquen que ja havia pogut treballar durant 15 mesos que va durar la seva primera condemna sense conduir i que la seva aparent solvència econòmica contradiu les dificultats al·legades. Per tot això van desestimar el recurs presentat.
En el segon cas, el condemnat va sol·licitar autorització per conduir el seu vehicle un parell de cops a la setmana, per poder treballar en una explotació agrícola i ramadera a la Vall d’Aran, transportant el bestiar, motiu el qual necessitava el seu permís de conduir per poder ensenyar-lo a les autoritats espanyoles en cas que li demanessin. És cert que la prohibició d’exercir el dret a conduir pronunciada per la justícia andorrana només s’estén al territori del Principat, però això no vol dir que la persona que té retingut el permís tingui el dret a la seva devolució abans del venciment de la pena.
La defensa, es va intentar acollir al Conveni de Viena sobre la circulació viària que estableix que poden retenir el seu permís i conservar-lo fins al venciment del període o fins que abandoni el territori si marxa abans de l’expiració d’aquest termini. Però això, es refereix a conductors que no tinguin la seva residència al país on es comet la infracció i s’imposa la sanció. En aquest cas, tractant-se d’un permís de conduir expedit pel Govern d’Andorra a un resident andorrà, els batlles i tribunals poden i han de retenir el permís de conduir fins al total del compliment de la pena, sense que li sigui aplicable el conveni, i per això han desestimat el recurs d’apel·lació.
La tercera resolució és l’única favorable al recurrent. El lletrat del condemnat sol·licitar autorització perquè el seu defensat pogués conduir en horari laboral (de dilluns a divendres, de les 8 a les 19.30 hores), ja que s’ha de desplaçar per feina, alguns llocs on no arriba el transport públic, i que a més ha d’anar carregat. Els magistrats apunten que si bé és cert que la conducta de l’home suposava un risc abstracte per la resta d’usuaris de la via i per si mateix, aquesta conducta -ja sancionada mitjançant la imposició de la pena corresponent- no es pot deduir directament que torni a posar-se en risc la seguretat viària si se l’autoritza a conduir per fer la seva feina, tenint en compte que no va acabar provocant cap dany, que ha reconegut la seva responsabilitat i que no consta que tingui problemes d’addicció a l’alcohol, ni que hagi estat condemnat per fets similars amb anterioritat. Per això, estimen el recurs i autoritzen la conducció exclusivament per motius laborals, advertint que la decisió pot ser revocada si es trenca la confiança dipositada, i ressalten que cada dia autoritzat, computarà com a mig dia de retirada del permís.
Comentaris