Reportatge

Re-confinament d’aula i altres interrogants sobre la gestió Covid

Els estudiants d’una classe de cinquè de primària del col·legi Sant Ermengol s’hauran d’aïllar totalment a partir de dilluns per segon cop en el que va de curs, a companys de quart els tocarà fer-ho per primera vegada, com estudiants de sisè del Janer

10/10/2020 (21:47 CET)

Dos cops en un mes. Els alumnes d’una de les aules de cinquè de primària del col·legi Sant Ermengol s’hauran de confinar a partir de dilluns per segona vegada en el que va de curs. Aquest dissabte, tots aquells que han pogut, han hagut de passar per l’‘stop lab’ de Prat de la Creu per sotmetre’s a noves proves de detecció ràpida del coronavirus. Alguns pares no acaben d’entendre si la gestió de tot plegat és la més adient i correcta. Però es resignen pensant en la mala sort.

No és la única classe que entre divendres a la nit i aquest dissabte ha sabut que hauran d’aïllar-se. El que passa és que en el cas d’aquests escolars i aquestes escolars del Sant Ermengol, els toca re-confinar-se. A l’escola confessional no serà, aquesta, la única aula que s’estegui a casa a partir de dilluns. També hi ha una aula de quart que haurà de passar pel mateix tràngol, si es pot dir així. I encara al mateix grup congregacional, al Col·legi Janer en aquest cas, els qui s’hauran de quedar a casa seran els alumnes d’una classe de sisè de primària.

No hi ha volta de full. La normalitat Covid és aquesta. Uns dies a escoles, uns dies a l’‘stop lab’ i els altres a casa. I això genera dubtes i incerteses. Com els interrogants que s’obren quan es truca a Salut per demanar hora per a una prova de detecció ràpida del coronavirus i totes les línies estan ocupades. O quan davant un cas aparentment igual, les solucions són diferents. Hi ha aquí se li dóna hora per a la prova ja mateix i aquí se’l convoca tres dies més tard. I no és només en el cas dels escolars.

Per molta pedagogia que estiguin fent els professionals del ministeri de Salut, la ciutadania encara no veu clar què és un contacte estret i què és un contacte no estret. I perquè. Però no només és no entendre-ho, que quedi clar. Sigui pel que vulgui, s’admeti o no, algun que altre canvi de protocol, alguna que altra modificació de directrius, hi ha hagut des de l’inici fins ara. El coronavirus té aquestes coses. Un mal de cap constant. I no sols el físic que sovint produeix als contagiats. També el metafòric.

Dades

I encara el ball de xifres. Més interrogants. Andorra és, de llarg, el primer país del món que més casos reporta per 14 dies i 100.000 habitants. Una bestiesa comparada amb la immensa majoria de països de tot el món. I això, sigui perquè realment el virus està fent estralls al Principat, o sia perquè s’estan fent moltes proves, o sia perquè és un dels pocs països que ha apostat per la metodologia TMA en lloc de la PCR, menys sensible i, per tant, menys detectora de la càrrega viral, reporta casos a mansalva, i a nivell econòmic penalitza el país.

Qualsevol dia, tanqui o no la frontera el Govern del Principat, potser es trobarà que seran les autoritats franceses o espanyoles, o les dels dos estats veïns alhora, que fan cas a les directrius europees hauran d’abaixar la persiana. Els indicadors, si es miren fredament i aïlladament, fan por. Només cal veure l’index de rebrot que mai gairebé s’havia donat oficialment fins ara: 2.188 quan hauria d’estar, a tot estirar, al tomb de 100. Per posar-se les mans al cap i quedar-se aïllat a casa. Morir de virus o morir de gana.

Etiquetes