Però ni la Batllia en primera instància ni ara la sala civil del Superior han donat la raó al compravenda que va fer d’intermediari i va vendre el BMW del 2013 i més de 175.000 quilòmetres per 17.980. Aquest establiment va pagar 14.000 euros. I en va haver d’afegir 14.872,99 més per la reparació de la pana al motor que el novembre del 2022, tres mesos després de la venda, l’havia deixat KO. Són aquests gairebé 15.000 euros els que reclamava el compravenda a la societat que li va confiar el vehicle perquè el vengués.
El perit del compravenda, sense cap fonamentació, deixava clar que es tractava d’un vici ocult en tota regla. I l’altre perit, respecte del qual es va poder entrar en una objectiva discussió, va deixar clar que sense poder concloure sobre la certesa absoluta de l’origen de l’avaria, 5.000 quilòmetres donen per a un bon desgast
Per al compravenda era un cas d’existència de vicis ocults. Un defecte que ja tenia el vehicle quan la societat que se’l treia el va confiar al compravenda. Vaja, que aquest darrer manté que les restes de partícules al filtre d’oli són només l’efecte o la conseqüència del vici ocult que és la deficiència en la lubricació del coixinet de biela. El propietari original del BMW va ‘defensar-se’ i va recordar que durant els 5.000 quilòmetres que va fer el cotxe en els tres mesos posteriors a la venda hauria prou haver sorgit la incidència. Per una manca de manteniment, per exemple.
En tot cas, demandant i demandada van contactar amb sengles pèrits. I cap dels dos no arribava a concloure quin hauria pogut ser l’origen de la pana. Hi havia cert consens en què hi havia tres factors possibles. La manca d’oli, l’obturació dels conductes de lubrificació, i el deficient funcionament de la bomba d’oli. El perit del compravenda, sense cap fonamentació, deixava clar que es tractava d’un vici ocult en tota regla. I l’altre perit, respecte del qual es va poder entrar en una objectiva discussió, va deixar clar que sense poder concloure sobre la certesa absoluta de l’origen de l’avaria, 5.000 quilòmetres donen per a un bon desgast.
En fi, que els tribunals conclouen que en cap cas es pot assegurar que la pana, que el defecte, ja estava en el cotxe quan es va posar a les mans del compravenda i que, en tot cas, aquest té l’obligació d’oferir una garantia al comprador. A més, es tracta, el compravenda, d’un professional de la matèria que ha de saber el que fa (per exemple demanar al proveïdor l’historial del vehicle, cosa que no va fer). I encara un element decisiu. Va ser el compravenda qui abans d’entregar el cotxe al comprador final va fer fer un canvi d’oli en un taller de la seva confiança. I conclou que si el defecte hi hagués estat present, en aquell moment, els mecànics ho haurien d’haver vist i, en canvi, no van advertir res de res. Vaja, que allò de la culpa i la seva assumpció és mala cosa. Però en aquest cas, la pana del BMW haurà acabat sent responsabilitat de l’intermediari.