Tot va succeir la matinada del 30 d’abril del 2019. Algú va aconseguir accedir a l’establiment, aprofitant el fet que una de les portes no tancada de forma correcta. En lloc d’agafar diners, va endur-se tota la caixa de la qual, per cert, no s’ha sabut mai res més. Dins d’ella hi havia 157 euros.
Quan els responsables del local van descobrir el furt, lògicament, es va avisar la policia. I el cos d’ordre va fer indagacions, amb les imatges de les càmeres de seguretat, on es veia un individu cometent el delicte. Portava també una bossa d’esports. Analitzant qui eren els antics empleats de l’establiment, van comprovar que l’acusat era un d’ells. El van detenir i es va iniciar el procediment en contra seva, tot i que en tot moment sempre va negar ser l’autor dels fets.
En el judici, celebrat ara a unes setmanes, es va reafirmar en aquesta innocència. “Des que vaig deixar de treballar, no hi he tornat”, va assegurar, a la vegada que negava ser l’home que apareixia a les imatges de les càmeres. En aquest sentit, va admetre el seu historial delictiu previ. Dels altres fets, n’era culpable. Ara, no. “En tots els procediments anteriors, vaig agafar advocat d’ofici perquè sabia que ho havia fet; aquest cop he pagat un perquè no ho vaig fer”, va declarar.
Ara s’ha conegut la sentència. I el Tribunal l’ha absolt desestimant la petició de fiscalia, que demanava fins a 13 mesos ferms de presó. En certa forma, hi ha ajudat el fet que el policia que va declarar a la vista va explicar que hi havia una “semblança física” entre l’autor i el processat però també va admetre que no podia assegurar al 100% que el de les imatges fos el processat. A banda, com que la caixa enregistradora no ha aparegut, no hi havia empremtes dactilars que l’incriminessin. Aquest cop, doncs, gastar-se els diners en un advocat, ha valgut la pena.