El projecte neix precisament d’aquesta absència. Gallart explica que es planteja què passaria si, en comptes de limitar-se a lamentar la invisibilitat de les dones en la història de la música, s’intenta posar-los veu, rostre i música. El resultat és un recorregut per 25 compositores de diferents èpoques, països i contextos, unides per una mateixa realitat.
El director del Conservatori de Música d’Andorra la Vella, Jordi Sabata, apunta que moltes obres creades per dones han quedat fora dels processos de transmissió i d’ensenyament, fet que dificulta trobar avui partitures i incorporar-les amb normalitat a les programacions.
Durant la inauguració del projecte la música ha estat la gran protagonista. Quatre de les compositores presents a l’exposició han deixat de ser només noms i biografies per tornar a sonar en directe, amb la interpretació d’algunes de les seves obres.
La primera en sonar, Hildegard von Bingen, ha obligat a retrocedir fins al segle XII. Religiosa, escriptora, pensadora, científica i compositora, va desenvolupar la seva obra en una època en què les possibilitats d’una dona per crear i difondre música eren molt limitades. Tot i això, va deixar una extensa producció que arriba fins als nostres dies. Esther Sánchez i Elisa Sala, amb flauta travessera i acordió, interpreten el seu cant monòdic ‘O Splendidissima Gemma’.
El recorregut musical ha continuat amb Clotilde Cerdà, coneguda artísticament com a Esmeralda Cervantes. La seva història és també la d’una dona que va haver de construir la seva pròpia identitat en un món que tenia molt definit quin havia de ser el paper femení. De la seva producció musical només se’n conserva una peça, ja que es creu que la resta es van perdre durant els nombrosos trasllats de la compositora. Precisament aquesta única obra conservada, ‘Salutació Angèlica’, ha estat interpretada durant la inauguració per Marta Casals a la veu i Nicolàs Litxardi al piano.
Una altra de les protagonistes és la compositora francesa Cécile Chaminade, un exemple que demostra que la invisibilització no sempre va lligada a la falta d’èxit. Chaminade va gaudir de reconeixement en vida, però amb el pas dels anys el seu nom va anar desapareixent dels repertoris. La seva història evidencia que el problema no sempre és arribar al reconeixement, sinó aconseguir que aquest sobrevisqui al pas del temps. Durant l’acte, Esther Sánchez, a la flauta travessera, i Míriam Manobert, al piano, han interpretat una peça del seu ‘Concertino per a flauta i piano, op. 107’.
L’acte també ha acostat el públic a una compositora molt més pròxima en el temps, Sofia Gubaidulina, una de les grans figures de la música contemporània. La seva presència dins del projecte recorda que la invisibilitat de les dones en la música no és una qüestió que pertanyi exclusivament al passat. La seva obra ‘Serenade’ ha estat interpretada per Lluís Casagubà a la guitarra.
Entre les 25 dones recuperades per l’exposició també hi ha Lili Boulanger, compositora francesa que va morir amb només 24 anys. Va fer història en convertir-se en la primera dona a obtenir el prestigiós ‘Premi de Roma de composició’. Malgrat la seva mort prematura, va deixar una producció musical destacada que demostra que una vida curta no significa necessàriament una obra petita.
La iniciativa va més enllà d’una exposició convencional. Es tracta d’un projecte multidisciplinari que combina un llibre, il·lustracions i música. “No tenia gaire sentit parlar de compositores sense escoltar-les”, assenyala Gallart. Per això, la proposta busca acostar aquestes figures al públic des d’una perspectiva contemporània i humana, fugint d’una mirada exclusivament victimista. L’humor gràfic també forma part del projecte, amb 25 il·lustracions de les compositores creades per l’Institut Quevedo de les Arts de l’Humor. A més, a través de codis QR, els visitants poden escoltar les composicions mentre recorren l’exposició, posant així cara i història a aquestes dones al mateix temps que torna a sonar la seva música.
Comentaris