I què vol dir permissiva? “No és que no es facin controls, és que no es demanen coses sense sentit i anquilosades en altres èpoques. I que perduren.” Un exemple recent és el d’un empresari andorrà que ha necessitat importar una partida de discs de vinils. Nou producte per al seu establiment ara que els vinils tornen a estar en auge. Doncs resulta que ha hagut d’esperar uns dies més del compte a poder disposar del producte perquè el distribuïdor del material, el proveïdor de discs, ha hagut de certificar, per exemple, que els vinils no són objectes que es faran servir ni per torturar ni per aplicar la pena de mort.
En efecte, el venedor de discs -i altres aparells per a la sonorització, per exemple- va haver de reclamar al seu proveïdor que li fes un document on certificava que allò que hi havia a l’interior del paquet -que prou haurien pogut obrir, fins on ho permetessin el precintes- no afecta diverses qüestions que aparentment semblen impensables. Bé, en tot cas els vinils con contenen mercuri ni productes químics perillosos, tampoc gasos de tipus hivernacle. Tampoc formen part del patrimoni històric espanyol ni són cap residu. El paquet tampoc contenia espècies de fauna i de flora silvestres.
I sobretot sobretot, els productes que havien de passar d’Espanya cap a Andorra tampoc haurien de poder ser considerats “ni tecnologies de doble ús ni d’ús militar”. I “en cap cas s’utilitzaran per aplicar la pena de mort o infligir tortura o altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants”. Després del maldecap de tot plegat, l’empresari en qüestió ho va resoldre tot i s’ho va agafar amb mig humor. “Val que segons per a qui el ‘reggaeton’ pot ser considerat un instrument de tortura, però no ens passem!” Tot plegat, asseguren els empresaris, “no ajuda el comerç: entre lels transitaris, el cost del transport i les exigències dels duaners, anem cada vegada a pitjor”.
Comentaris (3)