En segon terme, però, López també forma part de l’executiva de Demòcrates. I, per tant, és una de les encarregades de preparar les eleccions generals previstes per a l’any vinent. Assegura que, de moment, la feina se centra en l’elaboració del programa electoral. De possibles candidats, afirma, de moment no se’n parla. I, certament, prefereix no mullar-se. Es limita a indicar que el que decideixi la formació serà correcte.
Meritxell López és una de les conselleres més joves de la legislatura i, també, va ser una de les sorpreses de les llistes en anar de segona, just darrere Xavier Espot. Com va anar tot plegat?
Sovint els periodistes em comenteu això i la veritat és que, per a mi, també va ser d’una manera inesperada. I ara veig una experiència molt interessant que, a l’inici, vaig viure com un repte molt gran perquè ni m’ho esperava ni tenia experiència en política nacional. És veritat que el recorregut parroquial m'havia agradat molt i tot em va venir com una cosa que no estava potser tan planificada. A nivell d'experiència com a campanya electoral, molt interessant; i, després, tot i que els canvis sempre costen, a mi la política m’agrada, l’he seguit tant la parroquial com la nacional. Està bé, sobretot quan ets jove, no fer sempre el mateix. Anar veient coses diferents i tenir reptes diferents. En aquest sentit, el fet que sigui bastant diferent el Consell General d'una funció més executiva o d'un comú també et dona una visió més àmplia i molt com a aprenentatge, I com a nou repte, molt interessant.
Quin balanç fa d'aquests tres anys?
Faig un balanç positiu. Hem tingut temps de fer moltes coses. Jo estic a les comissions d’Economia, la d’estudi de la Llei del sòl, la de reforma de les pensions i a Finances...
Déu n’hi do... tres de fortes...
A Economia hem fet una feina que necessària amb tot el tema de revisar i reenfocar la inversió estrangera i el model d’immigració. Penso que ho hem fet bé, començant per la Llei de creixement sostenible i del dret a l'habitatge i ara amb la de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible, que canvia la d’immigració. També s’ha fet, penso, bona feina amb la comissió d’estudi sobre l’urbanisme, culminat amb la presentació del dictamen i, ara, amb la creació de la nova comissió per fer la modificació de la Llei del sòl. Són les dues tasques que destacaria més, a banda de tot el que hem fet amb l’habitatge.
“Els increments del lloguer s’han definit d’una manera correcta i ponderada, que busca un equilibri amb la realitat econòmica del país actualment i entre les dues parts, la de propietaris i arrendadors”
Justament, parlant d’habitatge... arriba el moment de descongelar els lloguers. Vostès entenen que ara toca, però hi ha qui pensa que no és així...
Estem amb el model de congelació de lloguers des del 2019. Parlem d’uns 20.000 contractes, 20.000 famílies que tenen aquestes clàusules de preu limitat a l’increment de l’IPC i continuïtat. Dona resposta a aquestes famílies, però no és perfecte. Qualsevol intervenció és, per una banda, positiva, però també crea disfuncions. I s’ha constatat que ha generat poca rotació al mercat i que hi hagi dues realitats: les 20.000 famílies amb unes condicions establies i, per l’altra, mirant per exemple la joventut que es vol emancipar s’ha creat un repte. És molt complicat quan a l’inici de la carrera laboral tens una franja salarial limitada i has de fer front a un mercat en el qual no hi ha oferta. Hi ha una disparitat entre aquestes dues realitats. Paral·lelament, també hi ha una altra realitat que, al final, com a representants polítics hem de tenir present. Cal equilibrar una mica el dia d'avui amb el llarg termini. I també ens preocupa de la intervenció quins efectes té sobre la creació de nous habitatges de lloguer i com podem incentivar que se’n facin i es posin al mercat. Al final, un mínim d’inversió perquè es pugui crear aquests pisos hi ha de ser.
La llei marca una desintervenció progressiva en quatre anys i per a tots els contractes que es facin nous increments anuals per sobre de l’IPC. Com explicaria que tots els contractes s’han de poder apujar per sobre de la inflació?
És una bona pregunta. És una mica aquest enfocament. Al final, en els darrers anys, el mercat ha estat congelat. Hi ha hagut un canvi de paradigma respecte al que hi havia amb la Llei d'arrendament de finques urbanes, que marcava contractes de cinc anys i, després, es tornava a establir la llibertat de pactes. Al final, hi ha d’haver una mica d’equilibri entre totes les parts, entre la propietat i la part arrendadora. Des del Fons Monetari se’ns va fer com a observació que era molt difícil fer un criteri universal perquè no saps si aquella família que fins ara ha tingut la congelació del lloguer està o no en una situació de vulnerabilitat, quin preu de cost ha tingut el pis, quin preu de finançament hi ha o si està totalment amortitzat. Hi ha molts components que, avui dia, no s'han tingut en compte. I, al final, quan fem una llei s’ha de fer que sigui un marc estable i vigent per a tothom i les casuístiques particulars s’haurien d’analitzar però, en tot cas, no en el marc legal que hi hauria sinó entrant potser més casa per casa, en la realitat ad hoc de cada família.
Poden garantir que no hi haurà casos de persones que hagin de deixar un pis perquè, fins i tot aplicant només l’increment permès, aquest sigui excessiu per a ells?
Els increments que preveu la llei realment estaran molt limitats I s'ha intentat ser molt prudent amb aquest tema per evitar que es pugui generar una rotació excessiva al mercat. El rendiment que tindrà el propietari, tant amb el mateix llogater actual com amb un altre, serà el mateix. I amb aquests topalls que s’han previst entre contractes, realment, creiem que és molt proteccionista, més tenint en compte que, el dia d’avui, estem en un moment de creixement econòmic en el qual el salari medià i mitjà han pujat de manera important per sobre l’IPC i en què al mercat laboral no hi ha desocupació. Atenent tota la informació que tenim de caràcter col·lectiu i general, la visió que tenim aniria per aquí. Després, si hi ha casos particulars s’haurien de veure i l’Estat té mecanismes per atendre’ls.
Un dels punts que ha generat més crítiqu és que fins i tot pisos que estan a preu molt elevat, per dir alguna cosa, 18 euros per metre quadrat, també es podran apujar per sobre l’IPC... Com es pot explicar? És un dels punts que potser es valora quan es treballi la llei en comissió?
El topall d’IPC+1% a la franja alta ja és molt baix. Pensem que és moderat i assumible. Un 1% de 1.500 euros, són 15 euros. Amb un IPC del 2,5%, serien 52,5 euros d’increment. Si anessis al lliure mercat, potser serien 500.
“Amb la Llei del sòl, hi ha un dictamen amb 18 mesures bastant concretes que ara s’ha de traslladar a una resposta legislatura. Facilita la tasca que ja hi ha aquest consens entre tots els grups, amb la qual cosa, ho podem traslladar al text legislatiu. És el moment. Hi ha bona disposició per part de tots”
La ministra ja ha dit que la llei està força pactada amb la majoria i que hi haurà pocs canvis en comissió...
Per ara, no hem tingut interacció amb la resta de grups. Anem en la seva línia, cal anar cap a aquí. S’ha definit d’una manera correcta i ponderada, que busca un equilibri amb la realitat econòmica del país actualment i entre les dues parts, la de propietaris i arrendadors.
Per tant, poc es tocarà...
La filosofia la compartim, en aquest sentit.
Un dels punts que incorpora la llei és la previsió d’una indemnització per a qui sigui víctima de la coneguda com a ‘trampa del fill’. Quan això es va incloure en la Llei pel creixement sostenible i el dret a l’habitatge, els grups de la majoria via esmenes ho van eliminar. Què passarà ara?
Per part del grup, llavors, es va analitzar i ens va semblar que potser seria més convenient i més realista treure la indemnització i substituir-la per una sanció, una multa amb la qual els fons anirien a Govern, d’un import el doble d’elevat. Ens va semblar més punyent i que prestava més a què si es feia realment malament, tingués aquest resultat, i no es busqués perseguir el propietari que de debò volia fer aquest procediment de recuperació per a ús propi de l’habitatge. Volíem que no se’l perseguís per la indemnització i que, si realment es feia malament, la sanció fos més important. Aquest va ser l’esperit.
Es mantindrà ara a la llei?
Quan la tinguem negre sobre blanc, ho analitzarem. No li puc dir ni sí ni no perquè no n’hem parlat encara dins del grup parlamentari.
Vostè també està a la comissió que ha de fer la nova Llei del sòl; serà possible arribar a un consens prou ampli?
A nivell de consens penso que ja s’ha fet molt bona feina a la comissió d’estudi. Realment s'ha aprofundit molt en tot el detall, amb totes les dades que s'han obtingut. Hi ha un dictamen amb 18 mesures bastant concretes que ara s’ha de traslladar a una resposta legislatura. I facilita la tasca que ja hi ha aquest consens entre tots els grups que en són part, que són tots els que estem de l'hemicicle, amb la qual cosa, ho podem traslladar al text legislatiu. És el moment. Hi ha bona disposició per part de tots. L’urbanisme és un tema molt complex i tècnic, però espero que sí que sigui possible.
Un dels problemes és que els canvis poden afectar propietaris que tenen terreny i la por que els puguin perjudicar?
Realment, hem tancat 18 mesures ponderades i ben analitzades i que han d’anar a favor del bé comú amb una visió més de país de llarg termini. També una de les coses que ens hem adonat, a través de totes les dades que hem obtingut de les diferents fonts I que hem analitzat a la comissió d'estudi, i que segur que ho apreciàvem a simple vista, és de l’acceleració important de la construcció els darrers anys. Llavors, també tenim la vista posada en la sostenibilitat a llarg termini, i no només ambiental sinó també econòmica, laboral i del creixement urbanístic i creiem que és cap aquí cap on s’ha d’anar. Les mesures que hi ha sobre la taula, ben analitzades, han de portar a una solució bona per a tothom.
Des de Demòcrates s’ha hagut de fer alguna renúncia o acceptar alguna cosa que no acabi de convèncer en favor del consens?
Abans d’arribar a les 18 conclusions hi havia tota una sèrie de mesures que s’han analitzat. Potser hi havia grups més favorables a unes coses i altres, a d’altres, però analitzant-ho en profunditat i amb bona entesa i comprenent els pros i contres de tot, s’ha arribat a una postura amb la qual tots ens podem sentir còmodes. I a partir d’aquí estem treballant.
No s’han perdut plomes...
Diria que no. Tots els punts els hem introduït amb els matisos i amb les objectificacions pertinents.
“Amb el sistema de pensions hi ha un un problema de model econòmic i demogràfic i s’ha de buscar una solució. Ja es treballava la legislatura passada i s’ha continuat aquesta buscant el consens perquè és un problema que ens afecta a tots. No és una solució fàcil i, per això, hi seguim treballant”
També està a la comissió de les pensions. Es vol consens en aquest àmbit, però no és un objectiu pas fàcil...
Al final, és un tema que emana de la realitat demogràfica. És un sistema de repartiment en el qual el que cotitzem els que estem treballant va una bossa comuna i d’aquesta cada mes entren surten diners en funció dels assalariats i dels pensionistes. Quan es va idear el sistema a finals dels anys seixanta hi havia una realitat sociodemogràfica que era la d’una població amb molta natalitat, amb una esperança de vida de 71 o 72 anys i una edat de jubilació de 65. Llavors, hi havia una piràmide poblacional, amb molta gent a la base contribuint a la bossa i poca gent a dalt a la que s’havia de proporcionar mensualment la pensió. Hi havia un nombre elevat de cotitzants per pensionista. Ara, això ha canviat. L’esperança de vida és de 86 anys. La piràmide té forma de rombe i encara anirà cap a piràmide invertida. Cada vegada hi ha menys cotitzants per pensionista i arribarà un moment, que els càlculs situen el 2028, en què hi haurà dèficit i cap al 2044 o 2045 ja no hi haurà diners a la bossa. És un problema de model econòmic i demogràfic i s’ha de buscar una solució. Ja es treballava la legislatura passada i s’ha continuat aquesta buscant el consens perquè és un problema que ens afecta a tots. No és una solució fàcil i, per això, hi seguim treballant.
Vostès defensen que no es poden quedar només en modificar els paràmetres del sistema, sinó introduir segons pilars, com ara els plans complementaris, cosa que altres partits no veuen tan clar. És aquesta la pedra a la sabata de la comissió?
Al final és un tema de com alimentar aquesta bossa perquè el model sigui sostenible i durant la jubilació la pensió sigui suficient. Hi ha diferents vies i mecanismes i un que tenim nosaltres sobre la taula és incorporar un pilar nominal de capitalització perquè entenem que seria més realista la percepció de cada assalariat, que més endavant esdevindrà pensionista, sobre aquest model. El dia d’avui, de mitjana, al cap de deu anys d'estar jubilat, cada persona ja ha consumit tot el que havia aportat durant la seva vida laboral. Llavors, si l’esperança de vida és 87 anys i als 75 ja s’ha consumit tot, hi ha un impàs a cobrir. Al final, tot passa per incrementar l'edat de jubilació o les cotitzacions però en paral·lel crear aquesta bossa, que sigui nominal i que també suposaria contribuir més al sistema.
Fa pocs dies, el PS va posar sobre la taula la paraula impostos per injectar recursos al sistema. Com valoren aquesta possibilitat?
A priori, el model que tenim sobre la taula sempre havia estudiat incrementar l’edat de jubilació i les cotitzacions i modificar el factor de conversió, a banda d’aquesta potencial branca addicional de capitalització. Aquesta altra via d'impostos no és una hipòtesi amb què nosaltres haguem treballat i que ens plantegem el dia d'avui.
“A priori, el model que tenim sobre la taula sempre havia estudiat incrementar l’edat de jubilació i les cotitzacions i modificar el factor de conversió, a banda d’aquesta potencial branca addicional de capitalització; aquesta altra via d'impostos no és una hipòtesi amb la que nosaltres haguem treballat i que ens plantegem el dia d'avui”
Quan es parla del pilar B, dels plans complementaris, hi ha qui es pregunta com es podrà afrontar si hi ha molta gent a la qual el seu salari actual ja li és molt just...
És un repte i un altre tema que ens preocupa. És el mateix problema que si serà suficient el fons de reserva. Al final, s’ha de plantejar. És veritat que serà un esforç molt important per a les economies domèstiques i aquest és el motiu pel qual s’ha estudiat molt en profunditat i es porta temps treballant en la reforma. Venim d’uns anys amb una inflació més important del que estàvem acostumats, però també d’increments elevats del salari mitjà i medià i de creixement econòmic. No és fàcil. Mai serà el moment ideal per fer-ho i sempre hi haurà afectacions a les economies domèstiques i a les famílies.
Parlant del moment. Arribarà aquesta legislatura alguna reforma?
Des dels grups de la majoria esperem que sí. Les dades actuarials ens diuen que és necessària.
I si no hi ha consens, hi ha disposició a fer-ho en solitari o s’optarà per esperar?
Quan arribem a aquest punt, s'haurà de valorar. La presidenta de la Comissió és la Maria (Martisella) i s'haurà de valorar des de tots els grups parlamentaris i des de la majoria.
A la comissió d’Economia també s’ha començat a treballar la nova llei del turisme. Què ha d’aportar al sector?
Pensem que és important perquè posen negre sobre blanc la línia de consolidar moltes de les iniciatives i de les línies estratègiques que ja s’estaven dirigint des del ministeri i des d’Andorra Turisme com és l’enfocament cap a la qualitat o desenvolupar la formació dels professionals per anar cap a un sector de qualitat i valor afegit. Segueix la línia estratègica del turisme que genera un retorn important a l’economia, no tant el volum com aportar una despesa mitjana més alta. Per això és important la formació i la qualitat. Preveu també un treball més proper amb els privats, fer subvencions i reconeixements honorífics a aquelles empreses que advoquin per les eines estratègiques que són la qualitat, la sostenibilitat, el valor afegit o la innovació. A més, crea el Pla Nacional del Turisme, preveu l’opció de definir zones turísticament tensionades, que és important, ja que estem en un punt en què s’ha de fugir del volum i anar cap a la qualitat, el valor afegit, la creació de riquesa i la no-massificació. També es busca la desestacionalització. Creiem que és una llei que ha de permetre realment fer un pas endavant amb totes aquestes polítiques.
Es podrà tancar amb consens, vistes les esmenes de l’oposició
Crec que les que han fet no canvien dràsticament l’esperit de la llei. L’única que potser crida una mica l’atenció és la que parla de les clàusules de confidencialitat dels contractes d’Andorra Turisme.
És la que més us grinyola?
Ho vaig dir durant el debat del pressupost i ho tornaré a dir. Andorra Turisme, abans de la legislatura passada, no es regia per la Llei de contractació pública i es va canviar tot perquè hi estigués sotmesa, però es va tenir en consideració aquesta opció de clàusules de confidencialitat perquè hi ha proveïdors que, pel motiu que sigui, les demanen per, com a mínim, seure a parlar. Es va fer per no tallar les ales a aquest tipus d’iniciatives. Per aspirar a aquests contractes que són estratègics, ho hem de mantenir.
Abans parlaves de la inversió estrangera. S’han fet coses, però, per ara, i ho reconeix Govern, no s’ha frenat la compra d’immobles per part d’estrangers. Com és possible?
Nosaltres tenim el nostre model. Ara, amb les residències passives, s’ha incrementat el requisit d’inversió en habitatge a 800.000 euros o s’ha duplicat l’impost a la inversió estrangera, però hem de tenir en compte que no som una illa. Seguim sent un país atractiu a nivell de qualitat de vida, sanitat, seguretat o diferencial impositiu. Per tant, som atractius per venir a viure. I ara estem sent més limitats amb la immigració en totes les seves tipologies per endreçar una mica tot això. Al final, gaudim d’un model de país molt atractiu i amb molta qualitat de vida. També estem en un món en el qual, ara mateix, hi ha molta incertesa i molta inseguretat en segons quins països. A Andorra, això no passa i, per tant, hi ha un confort a l’hora d’invertir.
“Hem de seguir avançant per la despenalització de la dona [en l’avortament] però mantenint l’equilibri per preservar el Coprincipat. Les dues coses han de ser compatibles l’una amb l’altra”
Preocupa els efectes de la guerra a l’Iran? I ho dic tant per l’impacte econòmic com pel fet que es pugui traduir en un interès creixent de nous residents passius.
El mecanisme de les quotes d'immigració sempre el tindrem, siguem més atractius o menys. Per tant, tenim a les nostres mans poder-ho controlar. Si serem més atractius o menys en aquest context mundial que s'està desenvolupant encara està per veure. És veritat que, comparativament, podem tenir un cert atractiu però tampoc sabem les conseqüències a nivell macroeconòmic que tindrà l'economia de tot el món. S’ha de veure el creixement econòmic que hi haurà els pròxims anys i, segons això, estar atents i ser reactius; però m'agradaria que quedés clar és que, al final, qui controla, qui té el poder de reaccionar i estar atent són els poders d’aquest país. I amb la inversió estrangera ara ja s’ha limitat molt el nombre d’immobles que es poden adquirir.
Amb l’avortament, que sembla haver-se complicat després de les paraules del Papa, serà possible trobar aquesta solució de la qual tant se n’ha parlat?
Esperem que sí, perquè per nosaltres és un tema prioritari. Hem de seguir avançant per la despenalització de la dona però mantenint l’equilibri per preservar el Coprincipat. Les dues coses han de ser compatibles l’una amb l’altra. Fem confiança a Govern per seguir amb aquestes negociacions amb la Santa Seu. A nivell de ciutadania també es veu així. En l’informe de conclusions del procés participatiu queden clares les dues coses. A l’informe final surt aquesta despenalització i la cobertura sanitària però també el manteniment de l’estructura del Coprincipat com a tret singular diferencial. Seguim en aquesta línia.
Com va rebre les paraules del Papa?
Hem de seguir treballant, apostant per aquesta línia i veure fins a on es pot arribar.
Fins a quin punt el missatge de Macron en la felicitació per la Constitució pot ajudar?
Nosaltres tenim aquest compromís de treballar cap a la despenalització i tot són punts que han d’anar cap aquí.
“Ara, com a consellera general, penso que l’acord d’associació és un tema prou important perquè cada ciutadà pugui anar a les urnes i manifestar la seva opinió”
Que faci pressió és positiu per ajudar a convèncer a l’altra banda?
Esperem que sí, tot i que en ser consellera general jo no formo part de les negociacions.
Com a dona, com viu aquesta situació?
Per a mi és un tema important que es pugui despenalitzar l’avortament i accedir a cobertura sanitària. A nivell de drets de les dones és una línia que compartim, que sempre hem defensat i en la qual sempre hi hem treballat. És inexorable. Una cosa no treu l’altra.
Les institucions han d’estar per sobre dels drets de les persones?
Tot ha de conviure. No són coses comparables. Els drets, per descomptat, no s’han de deixar mai de banda i cal buscar un equilibri entre totes dues coses. No faria una escala de prioritats entre una i altra.
Pel que fa a l’acord d’associació amb la Unió Europea, en el temps que resta de legislatura, hi haurà referèndum?
Això ha de fer el seu procediment, que és que el consell de la UE, com sabeu, ha de determinar si és mixt o no. Que si ho és, no ho seria al 100%, sinó només algunes parts. Si ho és, caldrà l’aprovació als parlaments dels països membres. Nosaltres veiem que el referèndum ha de ser íntegre de tot el text de l’acord. Els temps depenen d’aquestes diligències.
Sembla, doncs, complicat...
S’ha de veure la natura de l’acord. Si diuen que no és mixt i ja val amb l’aprovació directa del Parlament Europeu tot aniria més ràpidament. El nostre compromís és que hi hagi referèndum amb el text íntegre.
Referèndum tant si com no, quan sigui?
Sí.
Hi ha qui diu que no caldria...
Ara, com a consellera general, penso que és un tema prou important perquè cada ciutadà pugui anar a les urnes i manifestar la seva opinió.
I com a consellera, ha pogut percebre si hi ha evolució cap a l’acceptació de l’acord?
Tinc la sensació que s’ha fet molta feina comunicativa. Inicialment, hi havia certa resistència sobretot cap a alguns punts, però a poc a poc l’evolució és positiva. També ha millorat la percepció empresarial. S’ha fet un procediment i el fet que s’allargui, sense dir que sigui bo perquè no ha estat buscat, serveix per pair tota la informació, que és d’un abast important, i perquè la ciutadania pugui valorar, prendre consciència i veient quin és el seu sentiment personal de cara a la consulta.
Si algú li diu que té dubtes, com el convenceria que voti que sí?
Per a mi el que és positiu de l’acord, més enllà del missatge que hem sentit més d’entrar al mercat europeu i obrir la porta a la diversificació, però el missatge més clar i directe és que no estem aïllats i que els països amb què tenim relacions formen part de la UE i això ens dona garanties en un món que no saps com anirà, que canvia, com vam veure amb la Covid-19 i ara amb els conflictes que hi ha. El fet de tenir un marc de relació amb la UE més ben establert dona unes garanties i una estabilitat que és important i no la tindríem sense l’acord.
Quins reptes es marca Meritxell López de cara al final de legislatura?
Com hem anat comentant. A nivell d’Economia, és important aprovar la llei del turisme, que s’ha treballat bé des de l’executiu, fent moltes reunions amb nosaltres mateixos i amb el sector privat. Directament o indirectament, el sector representa el 60% de la nostra economia. Després, amb la inversió estrangera i amb la immigració ja és un capítol en el qual s’ha fet bona feina, tot i que pot faltar alguna petita cosa; i a nivell d’habitatge hem d’acabar de finalitzar la tasca que tenim sobre la taula. I també modificar la Llei del sòl i veure fins a on podem arribar amb el tema de les pensions.
I d’aquí a un any, li agradaria tornar al Consell General?No ho sé. Això és una pregunta que, el dia d'avui, el focus, per a mi, és d'acabar les prioritats actuals. El Consell et dona una perspectiva molt global del país; és una bona escolta i et dona amplitud de mires. El fet de poder-te incorporar a diverses comissions de diversos temes bastant diferents et fa palpar molta realitat àmplia del país. Dit això, he gaudit molt, tant en l’etapa al comú com en l’actual, perquè et dona una visió, una de parròquia i una altra del país, global i de treballar en pro del ciutadà, feina a la qual li pots veure un retorn. És molt gratificant. Més enllà, s’haurà de veure.
Qui també ha estat proper a la política ha estat el seu pare; és el responsable que tingui vostè el cuc?
La veritat és que sempre havia vist més a casa la proximitat al comú, perquè ell havia estat funcionari i, més tard, conseller a la minoria d’Andorra la Vella. També el meu tiet, en aquest cas a la majoria. Sempre ho havia vist proper mentre que la política nacional l’havia vist però no tan de primera mà. Més llegint els mitjans o comentant coses a casa. Suposo que et dona un tarannà de veure-ho més proper.
“El candidat a cap de Govern l’ha de triar el partit; Qui es posi al capdavant i tingui la confiança de la formació serà la millor elecció, seguint la visió conjunta de tot Demòcrates
Han discutit molt de política?
Bastant, sí. En algunes coses tenim algun posicionament similar; en altres, potser no tant.
A ell se’l vincula a la creació d’un partit diferent de Demòcrates. Com veu aquesta possibilitat? S’imagina trobant-se al davant en unes eleccions?
(Riu) No penso que arribessin a aquest punt. És veritat que està actiu en la creació d’aquest partit, de Virtus.
No l’ha intentat atreure?
(Riu) Això són dinàmiques familiars i personals.
I com afronta Demòcrates les eleccions?
De moment, s’ha constituït la nova executiva, en la qual estic com a vicepresidenta segona. S’ha agafat amb moltes ganes i hi ha molta participació i activitat. Hem constituït unes comissions de treball, paral·leles a les legislatives pel que fa als temes. S’han integrat en cadascuna i la idea és anar desenvolupant les línies del programa electoral.
La gran pregunta que es fa tothom és qui serà el candidat a cap de Govern...
Puc parlar per mi i no pels altres. Ho haurem d’anar veient.
Té al cap qui hauria de ser?
Ho ha de triar el partit. Qui es posi al capdavant i tingui la confiança del partit serà la millor elecció, seguint la visió conjunta de tot Demòcrates.
I per quan estaria elegit?
No tinc ni idea. A vegades es pensa que l’executiva ha decidit ja moltes coses i, per ara no hem baixat a aquest nivell de detall. El que sí que puc dir és que hi ha una activitat intensa per definir les línies del programa.
Abans o després de l’estiu?
No ho sé.
Demòcrates ha d’anar sols o buscar aliances?
S’haurà d’anar veient segons es vagi fent el nou programa, elegint el candidat i fent les llistes
I com veu el moviment a altres bandes?
Des de Demòcrates, sigui com sigui que es confabulin i agrupin les altres forces i com vagin els nostres pactes, independentment de tot això, estem amb ganes de tirar endavant això. S’està fent feina i hi ha moltes ganes d’afrontar les eleccions, malgrat portar un temps governant.
Comentaris