La varietat d’elements de protecció (vegetals, heràldics, religiosos, astrals), gravats o esculpits en elles i en els seus llindars era tota una tradició. La profusió de creus en frontisses i panys, poden remetre a la religiositat dels habitants. La utilització de monogrames epigràfics a les cases, principalment sobre les llindes de les portes, però, sovint també a les finestres, té, sens dubte el sentit de posar aquella casa sota protecció sagrada, i garantir els habitants que hi vivien que cap mal no els hi arribaria de fora. El llibre ‘Gravats rupestres d’Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya’ de Jordi Casamajor i David Gálvez en dona alguns exemples però també esmenta pedres i roques.
La recerca de Locker es limita a les portes. Recentment i en un viatge a Romania ha tingut l'oportunitat de comprovar com a les seves cases de pagès encara perduren triangles, estrelles o flors, elements que considera universals a les antigues portes europees. Després d'excavar arreu d'Europa i de completar els estudis de grau i màster en arqueologia, Locker es va doctorar en arqueologia medieval per la University College de Londres el 2013.
Ha treballat també en educació, turisme patrimonial i arqueologia a Gran Bretanya, Espanya i Suïssa, abans d'instal·lar-se a Andorra. La seva obra ha estat recollida en tres llibres -el quart està en camí- i revistes. Fora de l'arqueologia, està fascinat pel patrimoni cultural, els llocs muntanyosos i tot allò que és rústic. Durant divuit mesos, ha dedicat cada a cap a setmana a visitar bordes i lloa la tasca de Jordi Casamajor. Lamenta que aquesta feina la facin particulars i no l'Administració tenint en compte que caldria fer un inventari ràpid ja que hi ha bordes que s'estan restaurant i on els seus propietaris decideixen canviar la porta i amb ella els gravats.
Els símbols poden significar una protecció contra el mal temps, o contra el dimoni
Els símbols poden significar una protecció contra el mal temps, o contra el dimoni. N'hi tants com interpretacions. L'estrella o flor de vuit puntes sembla un antic símbol de protecció que ja apareix en religions que van ser practicades en llocs molt distants entre si, abans del Cristianisme. Segons alguns estudiosos representa el planeta Venus que era considerat una estrella a l'antiguitat. Se l'ha relacionat amb el culte a les deesses Isthar de Mesopotàmia i la Venus romana i amb altres deesses de la fertilitat i la pluja. Pel que fa a la flor de sis punts es pot vincular amb el Sol o amb la reencarnació.
En l'Andorra pagesa i ramadera, la societat estava formada per gent senzilla i estable, ofegada per una religiositat afectada, sovint carregada de supersticions. Per això, és freqüent la presència de la creu, un dels símbols màgics de l’home, més vells i universals. La investigació de Locker ha estat recollida en el llibre ‘Protection & Property: Apotropaic Marks on Rural Andorran Buildings’.
Comentaris