I el poble va escoltar cantar el Copríncep

La veu de Joan Enric Vives interpretant ‘El Gran Carlemany’ ha estat una de les sorpreses de l’eucaristia de Meritxell, una jornada que recupera l’esperit de la festa tot i les limitacions necessàries per la pandèmia

Segon dia de Meritxell que s’ha hagut de celebrar amb el coronavirus planant a sobre. Malgrat això, els andorrans han volgut recuperar bona part de la tradició sempre, això sí, tenint present que encara cal prendre importants precaucions sanitàries. El santuari canillenc ha tornat a ser l’eix de la festa, tot i que la missa central estava limitada en el seu aforament, per desencís de molts. I una altra fet com a mínim curiós ha estat poder escoltar de forma clara Joan Enric Vives cantar l’himne andorrà.

Ha estat la sorpresa final de l’eucaristia. ‘El Gran Carlemany’ sempre s’interpreta, però la veu que més sonava a la basílica era la del cor dels Petits Cantors. Enguany, però, els assistents han pogut comprovar com qui més sonava en la interpretació del tema creat per Joan Benlloch i Enric Marfany era el Copríncep episcopal. I amb força emoció -segurament, més que nivell artístic-.

Asseguren des del bisbat que Vives sempre ha cantat l’himne. Cada any. Però sense micròfon obert. Aquest dimecres, sigui voluntàriament o no, no estava tancat i la veu de l’arquebisbe d’Urgell s’ha pogut escoltar a tot el recinte. Casualitat, o no, coincidint amb la celebració del centenari de la primera interpretació de l’himne.

Moltes persones han arribat al santuari però no han pogut accedir a la nau central i al pati fins a la finalització de la cerimònia, limitada a un grup reduït d’autoritats i ciutadans

Bé, l’han pogut escoltar aquells privilegiats que han pogut accedir al recinte de la nau o el pati. El coronavirus ha obligat a limitar l’aforament de la missa a un grup reduït d’autoritats i a ciutadans convidats pels diferents mossens. Tots, lògicament, amb la preceptiva mascareta i amb l’obligació de presentar la invitació.

Els policies controlaven aquest accés i no es pot negar que al llarg de prop de dues hores els ha tocat fer un paper lleugerament incòmode: explicar a les persones que volien pujar a la basílica que els tocava esperar. I no eren pas poques. Perquè a Meritxell, molts d’ells a peu, com és tradicional, s’ha apropat un bon grapat de ciutadans del país. Això sí, si volien arribar fins a la nau central, han necessitat paciència. Per cert, l’escena quan s’ha reobert l’accés, ha estat digna de l’inici de rebaixes a qualsevol gran centre comercial.

Alguns dels que sí que han pogut entrar han tingut algun ensurt. És el cas d’una dona que, un cop allà, ha vist com la invitació se l’havia deixat en l’altra bossa de mà. Afortunadament, s’ha pogut resoldre la situació, consultant la llista en paper de les persones convidades.

Ella i la resta han pogut escoltar de primera mà l’himne andorrà cantat per Vives. I, també, un element ben especial. L’arquebisbe ha volgut portar aquest dimecres a la missa el bàcul que Francesc Vidal i Barraquer va emprar en la cerimònia d’ara fa un segle que va servir per coronar la verge. Un altre element simbòlic d’una jornada, com sempre, especial. Malgrat el virus.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.