El Govern ha llençat ja el concurs per tirar endavant els treballs, que estaran dirigits per l’enginyer de camins, canals i ports Joan Manuel Rodríguez. En línies generals, consistiran en “delimitar la zona on el terreny rep les accions degudes al pes del cap pont i protegir-la mecànicament de l’efecte de soscavació del riu mitjançant la pantalla de mircropilots barra” que han de servir per crear “una armadura”. Aquesta s’enfonsaria fins a vuit metres de profunditat.
L’obra suposarà col·locar un micropilot que s’enfonsaria vuit metres en el terreny i, per tant, caldrà ser curós a l’hora de perforar
Per tant, un dels riscos de l’actuació és el fet d’haver de perforar a prop d’una estructura amb més de 500 anys. Per això, caldrà minimitzar al màxim les vibracions i el plec de bases ja estipula que “es construirà una plataforma de treball per la maquinària que no aportarà cap bloc de dimensions superiors a 25 centímetres en el perímetre del fonament”. A més, el material també haurà de tenir en compte la necessitat de protegir l’aigua del riu Valira i evitar que hi puguin anar a parar residus.
Un altre detall que es té en compte a l’hora de realitzar l’obra és la possibilitat que durant les actuacions es puguin trobar peces d’interès arqueològic. Llavors, es deixa clar, l’empresa adjudicatària haurà d’aturar immediatament els treballs i protegir amb una tanca la zona. Posteriorment, serien equips especialitzats els responsables d’extreure aquests elements amb “la màxima cura”. En aquest cas, tot el material passaria a ser propietat de l’administració.
El projecte a realitzar, que s’allargarà durant dotze setmanes un cop sigui adjudicat, s’ha dissenyat tenint en compte un estudi realitzat l’octubre del 2009 sobre el pont de la Margineda per part d’especialistes de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquell treball va permetre comprovar que, si bé l’estrep dret del monument havia patit més el pas del temps, l’esquerre, en canvi, no presentava “danys apreciables deguts a la soscavació”, ni tan sols després dels aiguats del 1982. De fet, s’assegura que, al llarg de la seva vida, l’estructura havia resistit pitjors episodis: “no sembla lògic pensar que el del 1982 fos el màxim”.
La memòria del projecte destaca que l’acció humana molts cops a posat fi a monuments que havien resistit segles i segles les inclemències naturals
El projecte donarà una protecció forta al pont. Ara bé, s’admet que, ni que sigui un risc mínim, la seguretat total no existeix. La memòria que acompanya la documentació del plec de bases posa en relleu que davant “una avinguda sensiblement superior a la del 1982” podria provocar “modificacions en la llera del riu Valira d’una magnitud tal que difícilment es poden dissenyar proteccions amb garanties per cap pont ni cap altra estructura”.
Ara bé, també es dona un missatge tranquil·litzador. “La probabilitat que una avinguda tant excepcional pogués danyar el pont és tan baixa com indefinible”. De fet, es posa en relleu que hi ha monuments similars a l’entorn que “han desaparegut per efecte de l’acció de guerres després d’haver resistit durant segles crescudes i sismes”, com, per exemple, l’arc de Sant Joan de les Abadesses, dinamitat el 1939 “tot i no tenir cap valor estratègic”. De fet, es reflexiona tot constatant que “l’acció humana és estadísticament més negativa pel patrimoni” que alguns fenòmens naturals”.
Comentaris (2)