La classificació encara dona una petita treva. L’Andorra té els mateixos tres punts que Cadis i Còrdova, però la diferència de gols permet als tricolors mantenir-se fora del descens. Una situació delicada quan només s’han disputat cinc jornades i que s’explica també des de la fragilitat defensiva: amb deu gols encaixats, només Còrdova (12) i Ceuta (15) han rebut més.
El 0-3 amb què el Sanse va arribar al descans va ser l’exemple més cru. Manso havia insistit durant tota la setmana en la necessitat de controlar les transicions i, en el primer gol de Dani Díaz, l’Andorra disposava d’una superioritat de tres contra un. No va servir. “Aquest gol no ens el poden marcar en la vida”, admetia el tècnic, que no considera que sigui una qüestió d’actitud, sinó de cuidar detalls que a Segona “tenen molta importància”.
Però darrere dels desajustos tàctics apareix també un component mental. Manso reconeix que els resultats poden haver anat erosionant la confiança d’un equip que, quan encaixa, troba moltes dificultats per aixecar-se. “En el moment en què rebem un cop és molt difícil, o trobem molt difícil, aixecar-nos per intentar donar-li la volta”, explicava. Una situació que obliga a “moure l’arbre” i “donar un cop de puny sobre la taula” abans que la dinàmica arrossegui l’equip cap a la part baixa.
La lectura des del vestidor coincideix. Spatz, titular per primera vegada aquesta temporada, marxava amb “molta ràbia” i admetia que l’inici està lluny del que s’havien imaginat. El central argentí, però, també posava l’accent en la resposta als moments adversos. “Crec que és una qüestió mental que també hem de treballar. En aquests moments hem de ser més positius, tenir personalitat i tirar endavant”, assegurava. “Qualsevol equip pot encaixar un cop durant un partit i has de ser capaç de reaccionar. Últimament aquests cops ens estan fent molt de mal”.
“ESTEM MOLT LLUNY DEL RENDIMENT QUE VOLEM DONAR”
Tampoc ajuda que l’equip encara estigui buscant el seu encaix després dels nombrosos canvis de l’estiu. Manso admet que alguns futbolistes provenen de contextos amb més llibertat i encara han d’assimilar un model que exigeix ordre posicional per poder pressionar immediatament després de perdre la pilota. Contra el Sanse, aquests desajustos van tornar a deixar massa espais. “Ara mateix estem molt lluny del rendiment que volem donar”, reconeixia el tècnic.
La situació preocupa també dins del club, encara que de moment no es preveu cap moviment. La prioritat és sumar dissabte vinent, novament a Encamp, contra l’Sporting de Gijón (16:15 hores) i evitar que les quatre derrotes es converteixin en una espiral com la que ja va patir l’equip la temporada passada. Manso tampoc sent amenaçada la seva posició. “Cap integrant del club m’ha dit res”, assegurava, explicant que des de l’entitat li han transmès que la línia marcada continua sent el camí.
Spatz també mira al curs passat per trobar motius per creure. Recorda que l’equip ja va travessar una dinàmica encara pitjor i després va ser capaç d’encadenar una llarga ratxa de resultats positius. “No ens hem de tornar bojos”, demana el central. Encara queden 37 jornades, però el marge que ofereix el calendari no evita la urgència del present. L’Andorra necessita punts.
Comentaris (1)