Virtus considera que la identitat andorrana s’ha forjat al llarg dels segles a partir de les dificultats que han hagut d’afrontar els seus habitants, molts dels quals es van veure obligats a emigrar per buscar un futur millor. Segons la formació, aquesta experiència històrica ha contribuït a fer d’Andorra un país d’acollida, especialment a partir de l’arribada de migrants durant la dècada dels seixanta, sense renunciar a la cohesió social ni al caràcter propi. En aquest sentit, lamenta que darrerament aquesta manera de ser es percebi com una anomalia i reivindica el respecte per la història del Principat.
També vol posar en relleu la importància de les institucions històriques, des del Consell de la Terra fins al Decret de Napoleó del 1806, que va permetre restablir la figura del cosenyor francès després d’anys de buit institucional. Virtus considera que el sistema de cosenyoria ha estat una garantia d’independència i sobirania, un equilibri que actualment es manté amb la figura dels coprínceps, que defensa i reconeix.
NEUTRALITAT EN LA POLÍTICA EXTERIOR
Un dels aspectes que aborda el comunicat és el posicionament internacional d’Andorra. Virtus qüestiona el concepte de neutralitat activa i apel·la a la màxima 37 del Manual Digest, que recomana mantenir la neutralitat quan els dos cosenyors estan enfrontats. A partir d’aquesta interpretació, l’entitat defensa que el Principat hauria de donar suport a la posició dels seus caps d’Estat quan tots dos comparteixin un mateix posicionament internacional i, en canvi, mantenir-se neutral quan existeixin discrepàncies entre ells.
En aquesta línia, proposa actuar amb “neutralitat i valentia activa” i consultar els serveis dels coprínceps abans d'emetre determinats vots en organismes internacionals. L’associació política recorda que els dos caps d’Estat han tingut un paper fonamental en l’accés d’Andorra a aquestes institucions, on el país disposa de veu i vot.
Més enllà de les qüestions institucionals, Virtus reivindica la manera de parlar pròpia d’Andorra i reclama respecte per les particularitats lingüístiques del país. També insta les institucions i les organitzacions a fomentar la continuïtat de tradicions com les caramelles, la crema del mai, les escudelles populars o les benediccions del bestiar.
Pel que fa al patrimoni cultural, l’entitat defensa la conservació dels monuments històrics i dels espais que els envolten, així com una implicació més gran de les noves generacions en la preservació d’aquest llegat. Per aconseguir-ho, proposa incrementar les visites escolars als museus tradicionals i fomentar la participació activa dels joves en les activitats relacionades amb la història del Principat.
Finalment, Virtus considera que la protecció del patrimoni ha de ser compatible amb els drets dels propietaris privats. Per aquest motiu, defensa que la legislació sobre els entorns de protecció afavoreixi el consens i permeti conservar els béns culturals sense perjudicar els particulars que tenen propietats en aquestes zones.
Comentaris