Òscar Coma va créixer entre animals. De petit acompanyava el seu pare a França, on anaven a buscar vedells, i ja llavors ajudava a casa sempre que podia. Després de perdre el seu pare i davant les dificultats per mantenir l’activitat, va decidir provar-ho pel seu compte. “Ja que m’agradava tant, ho volia provar”, recorda. Des d’aleshores, no ha deixat una feina que assegura que continuarà fent mentre pugui.
Els animals també li han ensenyat una manera diferent d’entendre la vida. Recorda una frase que li deia el seu oncle: “Els animals sempre tornen el que els donen”. Coma parla de l’instint, de les rutines i de la capacitat dels animals per recordar els camins, però també de la paciència que imposa la ramaderia. Una vaca fa un vedell l’any i una euga, un poltre. “Aquí hi ha el que hi ha”, explica, en contraposició a una societat que ho vol fer tot cada vegada més ràpid.
A Ordino, diu, abans hi havia moltes cases amb bestiar i avui només en queden tres o quatre. El principal problema és la falta de terreny i la competència amb la construcció. “Els terrenys se’n van cap a construir”, lamenta. També alerta de la dificultat perquè el jovent pugui incorporar-se a una feina dura i esclava i reivindica més suport de les administracions. Per a Coma, perdre la ramaderia seria molt més que perdre una activitat: “Perdríem cultura, perdríem arrels, perdríem qualitat de vida”, afirma. I també augmentaria el risc d’incendis i els desequilibris en la biodiversitat.
Comentaris (3)