En concret, van veure el pis a través d’un conegut portal immobiliari. Es tractava d’un pis a Sant Julià de Lòria. Un dúplex a la carretera de la Rabassa amb quatre habitacions i 170 metres quadrats. El preu, tot s’ha de dir, no era baix. Al contrari, es demanava 2.100 euros. I, de fet, estava rebaixat perquè, originalment, se’n demanaven 2.300.
La família va pensar que, malgrat el preu, podia valer la pena. Això ho insinuaven les fotografies que acompanyaven l’anunci. “Sortia moblat i l’aspecte semblava correcte”, han explicat a Altaveu. Per això, van trucar i van concertar una cita per anar-lo a veure.
La sorpresa, però, va ser majúscula. Per deixar-ho clar, l’immoble no estava ni de bon tros com a les imatges. Al contrari. Presentava múltiples deficiències. “El vam trobar sense mobles, amb forats a les parets, a una habitació havien arrencat el cable d’antena. També hi havia humitats i la pica del lavabo estava trencada”, desgranen. A això s’ha de sumar que estava sense pintar i amb els marcs de les portes en mal estat.
És a dir, necessitava tota una sèrie d’actuacions per posar-se en condicions. I quan van demanar per això, els van deixar clar que la propietat no tenia intenció de fer res. Si el volien llogar, era en aquest estat i, en tot cas, si s’havia de reformar res, els tocava fer-ho a ells. “No estava per entrar a viure”, denuncien. Per tant, no han amagat que “vam pensar que se’ns reien a la nostra cara”.
Lògicament, la decisió va ser senzilla. Necessitaven un pis; sí; però no aquest. O, almenys, no en aquestes condicions. Per tant, els va tocar seguir buscant.
Comentaris (11)