Fa unes setmanes, els pirates informàtics van tornar a fer de les seves. El grup empresarial ja sabia, malauradament, quin pa s’hi donava. Els atacs informàtics que acaben inhabilitant una part dels servidors o que inutilitza o segresta un seguit de dades vitals per una companyia no són cap broma. L’empresa en qüestió, situada a Andorra la Vella, ja havia estat víctima d’algun que altre atac com aquest. Van encomanar a un informàtic -segons les fonts, un prestador de serveis extern- que s’encarregués d’intentar resoldre la situació.
El professional tecnològic en qüestió va acabar sent detingut dijous arran d’una denúncia de l’empresa i aquest divendres va haver de respondre davant la Batllia, que el va alliberar després de processar-lo
Com en altres casos, els segrestadors informàtics demanaven una quantitat de bitcoins per procedir a deixar sense efecte el segrest de les dades, l’encriptació a la qual havien sotmès una part de la informació informatitzada. L’assessor tecnològic en qüestió va procedir a negociar amb els ciberdelinqüents. Regatejant, com aquell que diu. O això, almenys, és el que consideren tant els responsables del grup empresarial com els investigadors que han participat en el cas.
Perquè els pirates informàtics, els segrestadors de dades, difícilment per no dir impossible, es podrà saber qui eren. Sovint són xarxes altament organitzades que operen des de països remots. Però sí que era clar qui era l’informàtic al qual se li havia encarregat la resolució del cas. El professional tecnològic en qüestió va acabar sent detingut dijous. I aquest divendres va haver de respondre davant la Batllia, que el va alliberar després de processar-lo. Per tant, caldrà ampliar la instrucció, la investigació que va conduir al seu arrest. ¿Però què el va motivar? Ho havíem deixat en què l’informàtic estava ‘negociant’ amb els ciberdelinqüents les condicions econòmiques per aconseguir alliberar la informació segrestada.
Després d’anar i venir, l’informàtic hauria sol·licitat als responsables de l’empresa que li aconseguissin una quantitat de bitcoins equivalent, al canvi, a uns 30.000 euros, aproximadament. El bitcoin és una criptomoneda de valor molt fluctuant però que pot estar, al canvi, al tomb dels 10.000 euros el bitcoin. L’assessor extern hauria pogut disposar de les criptomonedes requerides i, a priori, va resoldre, pagant, és clar, la incidència.
El tècnic hauria desviat cap a un moneder propi una ínfima quantitat de bitcoins dels que havia sol·licitat per aconseguir recuperar les dades segrestades: al canvi, poc més de 4.000 euros
Pel que sia -i aquest element no l’han pogut precisar les fonts consultades-, als responsables del grup empresarial se’ls va posar la mosca darrere l’orella. No les tenien totes amb l’informàtic. Més encara, sospitaven que s’havia quedat diners. I van denunciar el cas a la policia. Les fonts empresarials consultades han assegurat que després d’un notable treball policial, i a través d’una feina els detalls de la qual no han pogut precisar, haurien pogut provar -encara que això ho hauran d’acabar de confirmar els tribunals- que no tots els bitcoins que suposadament havien d’anar per a l’alliberament de les dades encriptades havien pres aquell camí.
De fet, segons l’acusació formulada a l’informàtic ara processat per un suposat delicte d’apropiació indeguda, un delicte patrimonial amb algun que altre agreujant, una ínfima quantitat dels bitcoins que suposadament havia d’enviar als segrestadors tecnològics el va desviar cap a un moneder propi. En bitcoins no ha transcendit la quantitat. No arriba ni a la meitat. Però si es té en compte el canvi en euros seria quelcom més de 4.000 euros, sense arribar als 5.000. Allò que dèiem, el grup empresarial, víctima, suposadament, per partida doble.
Comentaris (8)