Les pintures romàniques a través dels raigs X

La feina s’ha encarregat a un laboratori italià amb molta experiència, Consulenza e diagnostica per il restauro e la conservazione, i que tal com s’ha remarcat des de Patrimoni era “l’únic” que permetria afrontar un estudi complet. Els treballs van començar dimarts amb una visita a l’Espai Columba per analitzar les pintures de Sant Esteve d’Andorra la Vella (‘El bes de Judes’ i ‘La flagel·lació’) i de Santa Coloma que s’hi conserven; aquest dimecres va ser el torn de Sant Romà de les Bons i Sant Joan de Caselles, aquest dijous han començat la feina a Sant Serni de Nagol, demà també s’anirà a Sant Martí de la Cortinada i es visitarà el departament de Patrimoni per estudiar el tríptic de la Casa de la Vall, per acabar dissabte a l’església de Santa Coloma.

De la Parte ha explicat que el 2007 ja s’havien fet estudis, però ara, en el marc del programa de redescoberta del Romànic s’ha volgut repetir i aprofundir, aprofitant sobretot, les novetats tecnològiques que permeten, per dir-ho d’alguna manera, posar-se a dins de les pintures sense fer-ho de forma invasiva. “Ens ha de permetre una gestió més rigorosa i més precisa i d’alguna manera, també, garantir la correcta conservació d’aquests béns”, ha explicat de la Parte, deixant clar que la tasca de conservació i les inspeccions periòdiques ja es fan, però ara “la tecnologia permet anar una mica més enllà” i un cop feta tota l’avaluació i amb les conclusions a les mans, decidir si cal fer canvis o introduir millores per garantir-ne la conservació.

La conservadora científica, Llucia Bosch, ha detallat que precisament, l’ús de tècniques no invasives permet “obtenir moltes dades sense haver de prendre mostres de materials ni intervenir directament sobre la pintura”. Així, ha explicat que l’ús de la termografia permet, per exemple, obtenir un ‘mapping’ de les humitats de l’església, o amb la fluorescència de raigs X es poden analitzar els pigments i saber-ne la procedència. “L’ocre vermell, per exemple, fàcilment es pot trobar en una zona com Andorra perquè probablement és un òxid de ferro, però n’hi havia d’altres més exòtics que potser e pintor els portava d’altres zones o els havia d’adquirir al mercat internacional”, ha exposat, remarcant que aquestes dades permetran saber el moviment de materials que hi havia a l’època. “Tot això ho complementarem amb anàlisis microinvasius que donaran dades de la tècnica pictòrica, la superposició d’estrats, siguin originals o no”, ha afegit Bosch.

Un altre de les qüestions, per exemple, que s’han pogut detectar, són repintats, per exemple, a ‘El bes de Judes’. Els tècnics no volen avançar encara massa conclusions, però amb el que han vist fins ara creuen que podrien ser d’època gòtica.

La intervenció té un cost de 15.570 euros i la voluntat és que serveixi, també, per reforçar els elements que formen part de la candidatura a patrimoni mundial de la Unesco ‘Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra’. A més, els resultats també complementaran la informació de l’Enciclopèdia del Romànic que s’està preparant.