“És tot un canvi, sí, a més, no s’havia fet mai una adaptació d’una novel·la andorrana a novel·la gràfica”, explica Peruga satisfet. I és que han estat anys de treball i valentia per tirar-ho endavant perquè “ens ho hem fet nosaltres”, però “després d’unes quantes peripècies hem arribat a molt bon port”. Peruga n’ha fet el guió i Cares Pellejero les il·lustracions. “És un gran artista, un gran dibuixant i un gran aquarel·lista de paisatges. En il·lustració gràfica no hi havia treballat o molt poc i ha quedat brutal”, reivindica.
L’autor tampoc ha tingut una feina fàcil. Les 400 pàgines del llibre original s’han hagut de reduir, i de quina manera! “Potser si poses totes les bafarades juntes tens només 10 pàgines de text, a més, el llenguatge és molt diferent”, explica, recordant que ell tampoc havia fet mai abans un guió d’una novel·la gràfica (quan ‘Últim estiu a Ordino’ va convertir-se en obra de teatre l’adaptació la va fer la mateixa companyia An-danda-ra). Així s’ha reduït de forma notable les històries que la novel·la original explica de Pau Xavier. “Tenia clar que havia de suprimir molt. És un personatge molt polièdric, té moltes vides, és il·lusionista, se’n va a Mèxic”, però en el còmic s’ha hagut d’acotar. “Havia de destacar els temes fonamentals del relat, la columna vertebral i els trets fonamentals dels personatges”.
A partir d’aquí no s’ha pogut donar res per suposat. “És un relat nou”, detalla, amb molt de ficció però en un context històric real, de manera que qui no hagi llegit prèviament la novel·la s’hi pugui enganxar i entendre el context de l’Andorra dels anys 30, i alhora, qui l’hagi llegit pugui trobar una proposta nova, una nova manera d’acostar-se als protagonistes. Aquí agafaran volada les relacions entre Pau Xavier i Mariano, “els dos són somiadors i pels dos extrems es van tocant, es necessiten”; les de Miquel Mateu i el Consell General, també juga un paper important la Neus, la dona de Pau Xavier, i la relació amorosa entre el Mariano i la Coloma, neboda de la Neus. Òbviament no s’ha deixat enrere l’elefanta Júlia ni tampoc hi podia faltar el paper fosc de l’agent nazi Otto Rhur.
Tot plegat amb unes il·lustracions en blanc i negre, “ens va agradar més per l’època que recrea” que faran gaudir qualsevol a qui li caigui el llibre a les mans. I entre aquest públic es vol captar, també, els joves. “És una de les finalitats, per això hem procurat que s’entengui bé i que desperti interès, perquè el personatge és interessantíssim”, detalla Peruga, que com a exprofessor sap de les dificultats per fer entrar els més joves al món de la lectura. Però la novel·la gràfica “és una entrada extraordinària”, a més, hi trobara pàgines senceres d’imatge, sense ni una línia de text.
Com a ‘bonus track’, al final del llibre el lector hi trobarà un ‘making off’ de com es van fer les il·lustracions, “també per si a algun jove li agrada dibuixar”, a més d’un epíleg per saber què els ha passat als protagonistes anys després dels narrats.
I hem de pensar en un Joan Peruga obrint-se camí en la novel·la gràfica? “Buff! L’editor ja parlava de fer ‘Últim estiu a Ordino’, però és que nosaltres ho fet tot artesanal. Primer acabem-ne una i ja veurem”, afirma l’autor, que confessa que la seva idea era tenir el còmic per Nadal, però els terminis s’han escurçat davant la insistència de Joan Pieras, que no concebia la nova edició de La Massana Còmic sense comptar amb ells.
Comentaris