Ara mateix, que la vista oral, tant en primera instància com en segona se celebrés íntegrament a porta tancada és un factor que juga en contra de la integritat de la resolució judicial. No és l’únic judici referent a delictes de connotació sexual i amb menors implicats que s’ha celebrat a porta tancada. Sense anar més lluny, el mateix dia que es va dictar l’absolució del jove de 24 anys que havia estat empresonat des del març del 2024 també es va rebaixar cinc anys la pena a un pare acusat d’abusar de forma reiterada -durant set anys- una filla seva. Aquell judici també es va fer a porta tancada. En primera i en segona instància. En tot moment.
Es pretén protegir els menors, sí. Però es resten garanties a un dels principis de la Justícia: ha de ser pública
Es pretén protegir els menors, sí. Però es resten garanties a un dels principis de la Justícia: ha de ser pública. I en aquest cas, i degut al fet que l’acusat ara absolt té vinculació familiar amb el cap de Govern, Xavier Espot, que és evident que no ha de pagar per res de res que pugui fer un parent relativament llunyà, les suspicàcies estan a l’ordre del dia. I quedi clara una cosa: en aquest cas, en una de les poques coses que van coincidir la defensa del processat i l’acusació particular que representava dues de les tres noies denunciants va ser en el fet que el judici se celebrés a porta oberta excepte quan hi haguessin elements sensibles relacionats directament amb les menors.
És evident que en cas de menors, la reproducció de les proves preconstituïdes, que normalment són gravacions on les o els menors presten declaració davant l’autoritat judicial i la fiscalia amb el suport de terapeutes, ha de ser a porta tancada. Més encara si presta declaració presencialment dit menor. Però d’un temps cap aquí, els tribunals andorrans han optat per fer-ho tot a porta tancada. Fins i tot la discussió dels pèrits i, més encara, la discussió jurídica de les parts. I com han admès diverses fonts consultades coneixedores del cas en qüestió, en aquesta ocasió no ha ajudat gens. La suspicàcia sí que ha tingut, doncs, la porta oberta.
JURISPRUDÈNCIA
Les fonts consultades han assegurat que hi ha certa decepció a la Batllia després de la feina feta en instrucció i també en certs àmbits policials i penitenciaris -en aquest darrer àmbit no s’entén per res del món el diagnòstic d’autisme i TDAH- no s’acaba de comprendre la decisió. I a la fiscalia també hi hauria cert malestar. Però en aquest cas va més enllà en el sentit que dins el ministeri públic hi ha molt esgotament per la manca de recursos. Materials i especialment humans. I hi ha una relació molt tensa amb el Consell Superior.
El tribunal, segons que ha pogut saber l’Altaveu, en cap moment defensa que les noies denunciants mentissin. El que ve a dir el Superior és que hi ha incoherències en els relats, algunes incongruències, contradiccions… i tot això genera un dubte raonable sobre l’autoria dels fets
En tot cas, la sentència dictada aquest dimarts, de 50 pàgines, estableix una mena de canvi doctrinal o de jurisprudència. El tribunal, segons que ha pogut saber l’Altaveu, en cap moment defensa que les noies denunciants mentissin. El que ve a dir el Superior és que hi ha incoherències en els relats, algunes incongruències, contradiccions… i tot això genera un dubte raonable sobre l’autoria dels fets. En cap moment es tenen en compte les suposades circumstàncies de l’acusat quant a les patologies mentals i es sentencia que davant el dubte, i en aplicació del principi de l’‘in dubio pro reo’, s’ha d’anar a favor de l’acusat.
Aquest principi s’hauria d’aplicar sempre. Però en el cas dels delictes sexuals, hi ha hagut moltes matisacions. D’aquí que hi hagi un canvi de línia que molt probablement el Tribunal Constitucional haurà d’acabar validant. O no. Però tot porta a indicar que una vegada es calmin les aigües -algunes de les menors denunciants van patir una crisi d’angoixa només saber el resultat de la sentència definitiva-, i dins els terminis establerts, l’acusació particular -caldrà veure què fa la fiscalia- recorrerà contra la decisió judicial. I a partir d’aquí…
Llavors hi haurà noves lectures. I malgrat que la sentència dictada és en principi ferma, pot molt ben ser que fins que no hi hagi un eventual pronunciament del Constitucional, l’acusat ara absolt no rumiarà realment si insta l’Estat a indemnitzar-lo pel temps que hauria estat entre reixes sense que s’hagi confirmat, ben al contrari, una potencial condemna. I dos anys i mig de reclusió, tenint en compte que sols pel dany moral són 100 euros per dia, són uns quants dinerons. A afegir a la paga que li pertoca al jove percebre pel reconeixement del menyscabament emès per la CONAVA.
Comentaris