Només dictada la part dispositiva de la resolució, el jove s'ha posat al cap no creient-se el resultat de la mateixa. Immediatament s’ha fet sortir de la Sala Magna, on s’ha anunciat la sentència, tots els presents. I posteriorment s’ha contactat amb els pares del jove, que han comparegut amb relativa celeritat i molta felicitat. Malgrat que hi cabia la possibilitat de l’absolució ningú no s’ho acabava de creure. Però la sala penal ha estimat íntegrament el recurs promogut per la defensa del jove alhora que ha confirmat que el processat quedava absolt del delicte que ja havia deixat sense efecte el Tribunal de Corts. En primera instància, quan ja s’havia rebaixat la petició inicial tant de la fiscalia com, sobretot, de l’acusació particular, s’havia condemnat el jove a nou anys de presó.
La defensa del jove, que en el dia a dia al centre penitenciari no havia donat mostres pas de cap trastorn tot i que se’l va diagnosticar, entre altres, de TDAH i d’autisme, mantenia que el seu patrocinat no havia comès cap dels fets que se l’imputaven, i que anaven des d’agressions sexuals constitutives de violació consumades a agressions conegudes anteriorment com a abusos a temptatives de violació. Que no hi havia res d’acreditat com finalment ha dictat la sala. I que, en el cas que hagués passat, se li hauria d’aplicar un eximent total de la responsabilitat per la incapacitat d’entendre que el que feia era delictiu.
Mentrestant, les acusacions participants en el procés, van reduir en seu de recurs les seves peticions. Però amb tot les peticions que formalitzaven eren més elevades dels nou anys imposats inicialment per Corts. Així, la fiscalia sol·licitava onze anys de presó mentre l’acusació particular, que representa sols dues de les tres víctimes afectades pel procés seguit contra l’empresonat, demanava setze anys.
Comentaris (11)