Cada any des del 2019, el Govern actualitzava el salari mínim. I ho feia per sobre l’IPC. L’objectiu, anar apropant-se al que marca l’acord internacional en el seu article 4. S’indica que per poder dir que les remuneracions a un país són “equitatives” cal que aquest indicador no sigui inferior al 60% del sou mitjà. Andorra, de moment, no ho compleix, fet que ha provocat nombrosos debats parlamentaris davant els retrets del principal partit de l’oposició, el Socialdemòcrata.
En els darrers anys, la distància fins a aquest 60% s’havia anat escurçant. El passat febrer, després que a inicis d’any es fes un increment del 3,3% (l’IPC del 2021) al salari mínim, aquest es va situar en 1.157,78 euros. Comparat amb el sou mitjà (2.260,05), suposava el 51,2%.
Uns mesos més tard, al maig, es va aplicar un segon increment. Fins als 1.201,20 euros mensuals. Això suposava assolir el 53%. Un bon avenç, però que de seguida ha quedat relativitzat.
Cal recordar que, per llei, el Consell General va aprovar un increment de tots aquells sous per sota del mitjà. Se’ls havia d’aplicar, si és que no s’havia fet, l’IPC del 2021. El text va entrar en vigor amb les remuneracions de juny.
I això ha tingut com a resultat, una certa paradoxa. Malgrat l’increment del salari mínim, aquest s’ha tornat a allunyar del que marca la Carta Social Europea. Així, i segons les dades d’Estadística, el sou mitjà del juny es va situar en 2.349 euros. Per tant, el mínim llavors suposava només el 51,1%. Quedava 208,20 euros per sota del que estableix el conveni internacional.
És a dir, per complir aquest acord, encara falta un bon tram per recórrer. Amb les dades de juny, caldria que el sou mínim arribés als 1.409,4 euros. Hauria de pujar encara un 17%.
Comentaris (3)