És la principal conclusió a la qual ha arribat l’expert en ciències polítiques amb el seu treball doctoral: ‘La professionalització de la política: el cas andorrà des d’una perspectiva comparada’. El Consell General ha acollit aquest dimarts la presentació pública dels primers resultats d’aquesta tesi, impulsada gràcies a haver obtingut, ara fa uns anys, la beca Consell de la Terra. L’eix de la tasca realitzada s’ha centrat, justament, a avaluar què ha passat al país els darrers 40 anys.
Justament, Paneque posa en relleu que un indicador clau per fer aquesta anàlisi és copsar quant temps de la vida adulta (a partir dels 21 anys per poder comparar amb altres països on la majoria d’edat arriba més tard, com ara Luxemburg) ha dedicat un polític a centrar-se exclusivament en aquest àmbit. És a dir, vivint bàsicament d’això. I el professor-a la Universitat Pompeu Fabra i a l’Oberta de Catalunya- remarca que Andorra li permet unir al mateix costat la política local i la nacional, que en altres Estats presenten importants diferències.
Per calcular aquesta dada, s’ha tingut en compte el temps que tots els polítics dels diferents països entre els anys 1980 i el 2019 han estat exclusivament centrats en aquesta tasca. I en el cas del Principat, la mitjana se situa en el 14,8%. Molt baixa, com ha remarcat Paneque. Així, si es compara amb altres microestats, en el cas de Malta i San Marino, s’arriba al 39% i al 44,8% respectivament. Si la comparativa es fa amb un Estat més gran, com ara Alemanya, també es queda molt per sota. Els polítics germànics han destinat al voltant del 40% de la seva vida adulta a aquest àmbit.
Una altra dada és l’antiguitat als càrrecs. La mitjana a Andorra es tot just d’1,7 anys, només similar a la de Liechtenstein (1,8). A altres microestats, la dada creix: 2,5 a Islàndia, 3,1 a Malta o 2,8 a San Marino.
Paneque analitza la situació i considera que aquestes dades tenen una raó de ser. O millor dit, dues. Per un costat, la dimensió del país. Per l’altre, les peculiaritats del sistema de partits andorrà.
En aquest segon punt, el professor català explica que, a diferència del que succeeix a altres països, les formacions andorranes “no estan molt institucionalitzades”. I, per altra banda, entén que “es necessita menys” aquesta professionalització gràcies a la mida del Principat, que fa que hi ha “molta proximitat a la ciutadania”.
Comentaris (4)