On aniran les plaques?

El Govern ha cedit 37 cobertes d’edificis públics en desús per generar energia renovable per a unes 1.600 llars i reutilitzar infraestructures sense impactar el territori

Comentaris

Fa unes setmanes es va anunciar un projecte per transformar 37 cobertes d’edificis públics en fonts d’energia solar. Ara, ja sabem quins seran aquests espais públics: les teulades de gairebé tots els edificis de l'administració i els centres escolars, on instal·laran plaques solars, amb una previsió de producció total superior als 6,5 milions KWh (5,5 GWh), i una potència de 4,8 megawatts. Aquestes cobertes, avui sense ús funcional, tindran un nou paper com a generadores d’electricitat que podria arribar a unes 1.600 llars. El projecte es durà a terme mitjançant una concessió pública per a empreses privades, amb un model de col·laboració que garanteix que les instal·lacions passaran a mans de l’administració en un màxim de 20 anys.

Els punts seleccionats estan repartits per Andorra la Vella (11 edificis), seguida de Sant Julià de Lòria (7), Escaldes-Engordany (6), Encamp (5), Ordino (4), i Canillo i la Massana (2 cadascun). El projecte és molt ambiciós, i permetrà donar un ús a uns espais públics que en aquest moment no tenen cap funcionalitat, a la vegada que permetrà generar producció nacional d’energia renovable. El projecte ha estat obert a concurs públic per la instal·lació i explotació de plaques solars fotovoltaiques a les teulades als 37 edificis escollits que es troben repartits per les diferents parròquies.

El secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, amb les noves plaques solars que s'implementaran.

Relacionat

Govern cedeix 37 cobertes d’edificis públics per fomentar la producció nacional d’energia renovable

A Andorra la Vella, la parròquia amb més infraestructures incloses, són 11 les cobertes que passaran a tenir aquesta funcionalitat. Per exemple, l’edifici nou de la Seu de la Justícia, on s’instal·laran unes plaques que es preveu que tinguin una producció de 144.61 KWh anuals; o just a pocs metres més enllà, l’edifici administratiu de Prat del Rull, on les plaques generaran prop de 61.000 KWh. També es posaran al Pavelló Joan Alay (producció estimada de 278.404 kWh cada any); al Centre Penitenciari (117.691 KWh); el Parc de Bombers de Santa Coloma (44.505 KWh anuals); així com els centres escolars de la capital dels tres sistemes educatius. 

L’Hospital Nostra Senyora de Meritxell també serà un dels indrets on es col·locaran les plaques, que en aquest cas es preveu una producció anual de 234.517 KWh. L’edifici administratiu de l’Obac, on hi ha el despatx de la Policia i del ministeri de Justícia i Interior (95.933 KWh); l’Escorxador Nacional (50.934 KWh); i als centres escolars. A Encamp, l’antiga base del COEX recupera valor amb una previsió de 93.461 kWh, i al Refugi Envalira, a més de paisatge, hi haurà energia: 112.142 kWh. També hi seran presents a l’edifici del Centre de Protecció Caní o l’Auditori Nacional. 

És especialment rellevant destacar l’encert d’haver escollit cobertes d’edificis públics en desús per a la instal·lació de plaques solars, en lloc d’ocupar espais verds o naturals. Aquesta decisió demostra un compromís amb un model de desenvolupament sostenible que prioritza la reutilització d’infraestructures existents i la preservació del territori.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending