La cooperant reconeix que fins fa poc no tenia cap experiència en moviments solidaris ni activisme. De fet, confessa: “No pensava que m’agafessin perquè hi havia prop de 15.000 persones que hi van aplicar. Jo no he estat mai activista ni ho soc, no crec que sigui el que em defineix. Simplement, vaig veure que tenia la possibilitat d’ajudar a les meves mans i m’hi vaig aferrar”. Realment, el que va decantar la balança va ser el seu perfil tècnic: és enginyera química i està a punt de llicenciar-se en enginyeria naval. Les seves competències són útils per al manteniment i les tasques mecàniques del vaixell: “Crec que és la raó per la qual estic aquí. Tot i que hi ha professionals molt qualificats, faltava gent amb un perfil més tècnic. I com que hi ha molts vaixells, ens hem de repartir entre totes les embarcacions”, explica sense massa voluntat d’aprofundir en la qüestió per la seva pròpia seguretat.
La decisió no ha estat fàcil, ja que aquest és un dels grans reptes de la seva vida: “Ho veig molt perillós i vaig tenir moltíssima por. No soc cap heroïna, de fet jo estava ‘cagada’ tota l’estona. Però em vaig il·luminar perquè realment sé que és una cosa on puc ajudar”, confessa. Especialment, el moment de comunicar-ho a casa va ser intens, però alhora reconfortant: “Quan vaig explicar-li a la meva mare que marxava amb la flotilla es va posar a plorar, però em va dir que plorava d’emoció perquè era súper valenta i estava molt orgullosa de mi. Per mi això va ser un punt d’inflexió”, confessa.
Tot i això, la vida a bord tampoc és senzilla. El Sirius, on viatgen 28 tripulants de diverses nacionalitats, avança amb condicions precàries: “Hi ha moltíssima gent que no ha navegat mai. Tenim un lavabo per 28 persones i ens dutxem amb aigua del mar perquè no en tenim de dolça. Vam embarcar sense lavabo i vam improvisar-ne un enmig d’una tempesta. Totes les embarcacions anem, més o menys, creant el vaixell mentre naveguem”, reconeix amb certa molèstia per les crítiques rebudes quan algunes embarcacions van aturar-se a Menorca a fer reparacions. Actualment, però, el vaixell ja està rumb cap a Tunísia. “Actualment estem enmig del no-res. Demà hauríem d’ajuntar-nos amb els altres vaixells i, més o menys, en set dies més arribarem a Gaza. Hi hauríem de ser el cap de setmana vinent”.
Per a ella, la ‘flotilla’ no només busca portar aliments i medicaments: “L’ajuda humanitària és importantíssima, perquè la necessiten. Però amb el que nosaltres puguem fer no és suficient. Volem trencar aquest primer bloqueig i animar més ONG i governs a actuar. Si tots ens posem d’acord i ens organitzem, al final ho podrem fer”. Sobre la presència de personalitats polítiques i mediàtiques com és el cas de Greta Thunberg o Ada Colau, que podrien ‘polititzar’ aquesta missió, ho té clar: “Jo crec que ens dona visibilitat, però alhora també pot restar. El més important és donar visibilitat al tema i no deixar de parlar de Palestina i de Gaza”.
Però l’ombra de l’exèrcit israelià és present a cada milla i els genera incertesa: “La nostra intenció és arribar a Gaza, però si som interceptats o, fins i tot, atacats, hem fet formacions de no violència. Nosaltres no oposarem cap resistència. Volem arribar, donar-los ajuda i un missatge de suport al poble de Palestina, però si som interceptats també donarem un missatge que ho estem intentant”. Tot i que considera que seria “una intercepció il·legal perquè estaríem en aigües internacionals”, reconeix que el risc és real: “Israel ha fet molts actes il·legals, així que se sumaria a totes les il·legalitats que estan cometent contra els drets humans”.
Finalment, malgrat les mostres simbòliques de suport rebudes d’alguns governs i institucions, la jove andorrana es mostra crítica: “El suport és totalment ineficient. Tenim paraules de suport, però el suport s’aconsegueix amb accions. Estaria bé que les organitzacions i els governs que realment poden fer-hi alguna cosa, que ho facin”, lamenta mentre descansa en una de les seves estones lliures que li permeten fer servir el telèfon. Aquesta tarda-nit, quan torni a entrar al següent torn de treball, li tocarà supervisar altra vegada un vaixell cada cop més a prop del seu objectiu: estar al costat dels més febles.
Comentaris (42)