De fet, en cas de dubte, potser cal avisar la policia. Primer, perquè si l’interlocutor és un barrut, potser l’avís servirà de mesura per dissuadir. I, en tot cas, tot plegat servirà, potser, per posar ordre. Perquè tot plegat no vol dir que no hi hagi gent necessitada. Però també hi ha qui té més cara que espatlla. I si no que els ho demanin als ciutadans que han sortit a les xarxes a explicar -o confirmar- les argúcies d’un home d’una cinquantena d’anys, conegut ja al Principat pels seus tripijocs, però que aquell que no el coneix pot acabar rendit als seus plors.
Un home que pot al·legar, per exemple, que ha d’anar a Barcelona perquè li han operat d’urgència la filla i que no li arriben els diners per a agafar l’autobús. Un dels comentaris anònims -però explicant circumstàncies reals- que circulen per les xarxes socials explica com l’home, entre altres coses, explica que treballa a Caves Manacor. Aquesta circumstància si s’indaga, resulta falta. Pot dir en alguna ocasió que es diu Jonathan. Però també pot argumentar que s’anomena d’una altra manera.
En fi, el que compta és no caure en la trampa -les estafes van a l’alça, més a través de les xarxes i les aplicacions de telefonia mòbil que no pas cara a cara però està vist que aquestes darreres també funcionen- i, en tot cas, adoptar mesures i assegurar-se tan bé com es pugui que aquell que pidola ho fa per necessitat de veritat. I no pas per cara dura.
Comentaris (21)