De fet, la gairebé ordinenca Sidonie Nargeolet -una de les filles de l'aventurer marí- és un dels testimonis que apareixen en el projecte audiovisual recentment estrenat per Netflix. Són gairebé dues hores que serveixen per recrear no tant la tragèdia d’un submarí de pa sucat amb oli si no, justament, per llançar una crítica més o menys dura, més o menys velada, a l’empresa que es va decidir a una aventura que va acabar amb cinc vides, entre elles, la de l’experimentat Paul-Henri, un home amb una llarga experiència marina, que havia fet unes trenta immersions entre les restes del Titànic i que encara avui ni tan sols la seva família acaba d’entendre com es va poder enrolar com un projecte tan manifestament dèbil, per ser fins, com el de l’OceanGate.
‘Titán: el desastre d’Ocean Gate’ és un documental dirigit per Marck Monroe i que, s’ha dit ja, traça les peripècies d’un submergible que abans de les dues hores d’estar dins l’aigua ja va perdre tot contacte amb l’exterior. El viatge que acabaria sent mortal es va iniciar el 18 de juny d’ara fa dos anys en les proximitats de Terranova, al Canadà. Una hora i tres quarts després d’haver iniciat la immersió, vers els 3.300 metres de profunditat, la nau no hauria aguantat la pressió i va implosionar de manera catastròfica. I fent-se miques el submarí, també els seus cinc ocupants van morir a l’instant.
El documental repassa la cronologia de l’aventura i els quatre dies de recerca. I sort encara que van ser només quatre dies. Recupera imatges d’arxiu inèdites i també testimonis i material que fins ara mai s’havia exhibit. Posa al centre de tot plegat la dèria de l’empresari Stockton Rush de voler-se convertir en el pioner de l’exploració submarina i de ser un multimilionari innovador. I mostrant les carències de l’OceanGate, tant del submergible en sí com de l’empresa que l’apadrinava, es llança un debat. Fins on la innovació? Fins on l’atreviment i la valentia? Fins on ha d’anar la responsabilitat?
En tot cas, 110 minuts per repassar un drama que va fer qüestionar moltes consciències i que, de fet, es plantegen com un documental que proposa aquest doble joc. Innovació i responsabilitat. Diners i ètica. I tot a partir d’una aventura que, en certa manera, va commocionar el món i va commocionar, també, Andorra. I és que en Paul-Henri Nargeolet hi havia fet estada no pas poques vegades i les seves filles en són unes ciutadanes més. El Titànic va ser la seva joia obsessiva, el Titán la seva maldestre perdició.
Comentaris