Negociacions electorals emprenyades

Ni Demòcrates ni Liberals no fan quadrar el cèrcol a la capital, ni junts ni separats; la presència d’Acció a Escaldes molesta a Toni Martí i a Ciutadans Compromesos i a Unió Laurediana les diferents orientacions sectorials no acaben de quatllar

Sense data oficial encara per a les eleccions ni dissolució parlamentària promoguda, les negociacions entre múltiples sectors polítics per confeccionar llistes electorals que més que respostes ideològiques i solucions reals a les necessitats de la ciutadania donin resposta als neguits de cadira d’alguns estan deixant, ara per ara, bones dosis d’emprenyades. Gairebé a totes les cases. Especialment a les situades al centre-dreta. I és que la irrupció de l’aliança socialdemòcrata ha fet més mal del que podia semblar. Mal, de por, de temor.

Especialment a Andorra la Vella, l’escenari encara és molt obert. Ni els demòcrates sols ni amb acord amb Liberals, ni els liberals en solitari, no acaben d’arrencar. De ser guanyadors, ara, l’entesa entre PS i Progressistes a priori els fa partir com a perdedors, i això està generant un important mal estar a nivell d’acordar el que sigui. Demòcrates ha fet números, i amb Liberals només, després de l’escissió, no els surten els comptes.

Si no han de tenir opcions clares de victòria, afirmen algunes fonts demòcrates, no fa falta acordar res amb els liberals. Menys encara quan, segons les fonts consultades, els homes de Cabanes i Gallardo haurien exigit cadires per donar suport als taronges arreu. I especialment a la capital. Fins i tot en cas de derrota, es volen garantir caramels. I els demòcrates, és clar, també volen els mateixos dolços. Hores d’ara, ni la ministra Ester Vilarrubla, per molt que se li garanteixi el ministeri de nou en cas que Espot i companyia puguin governar, no vol saltar a l’arena.

En part és per això que no es confirma que la cònsol major d’Andorra la Vella serà la número 2 de l’actual cap de Govern i, per tant, haurà de deixar el comú. A la capital encara queden serrells, molts, per tancar. En cas contrari, és possible que Espot hagués donat per bo un equip titular a la llista nacional que no diferiria gaire del format per ell mateix i per Marsol, Carles Enseñat, Raül Ferré, Carol Puig -la principal novetat com a representant de Sant Julià tot i que no és el primer cop que concorreria en uns comicis generals-, Gemma Riba i Mònica Bonell.

ESCALDES

Els demòcrates no tanquen ni a Andorra la Vella ni a Escaldes. I això té efectes col·laterals importants. O, potser, són els efectes col·laterals els que impedeixen fer ‘match’, un terme ara molt de moda. Els taronges oficials, és a dir, els homes d’Espot, tenen clar que volen pactar amb Acció a Escaldes. Hores d’ara no hi ha nom teòricament més guanyador en qualsevol formació política que el de Marc Magallón. El soci, però, posa diversos problemes a Espot i companyia.

La taronja preferida era, és, Trini Marín. Però la ministra d’Administracions Públiques està entre l’espasa i la paret. L’espasa es diu Toni Martí. La paret? Les ganes de continuar fent política i tenint cadira

Si a Andorra la Vella, com més va més clar tenen els demòcrates que es volen treure de sobre els liberals, a Escaldes el fet de voler disposar de Marc Magallón sí o sí els està portant altres problemes. Per exemple, amb el soci massanenc. Ciutadans Compromesos no pot veure Acció en pintura. A la Massana, Judith Pallarés no els permet fer la digestió. I no els agrada ni poc ni gens, als CC, que els seus socis demòcrates, donin peixet a Acció. Si ha de ser així, segons les fonts, els ciutadans massanencs reclamen més premi del que haurien lligat fins ara.

Demòcrates, suposadament, es garantiria el suport d’Acció en cas de necessitar una aliança postelectoral. I sempre que la candidatura que haurà d’encapçalar Pallarés, és clar, obtingui representació. Hores d’ara, però, és clar el número dos de la teòrica llista demòcrata-accionarial però, en canvi, no hi ha clar qui serà el número 1. Inicialment, la preferida era Trini Marín. Però la ministra d’Administracions Públiques està entre l’espasa i la paret. L’espasa es diu Toni Martí. La paret? Les ganes de continuar fent política i tenint cadira. Ai, perdó, ministeri. Hores d’ara, però, la pressió martiniana està sent molt dura.

Per això els demòcrates hagin d’obrir el ventall de possibilitats. Fins al punt que apareix en la travessa una dona que també va estar en l’entorn de Martí però que no fa pas tant ja va recuperar Espot per a càrrecs de designació política després de temps fora de la primera línia pública. Sí, exacte, el nom de l’actual presidenta de la CASS, Montserrat Capdevila, torna a sonar. De fet, si mai hi hagués un canvi de color governamental, a l’instant Capdevila podria quedar fora de joc.

TERCERAVIA

I encara més efectes que comporta la cita electoral. Ara a Sant Julià. O si es parla des d’una òptica més general, a Terceravia. Hores d’ara deu ser la formació més fora de joc de totes les que sembla que haurien de concórrer a les eleccions. Cert que és una forma de fer, la d’anar a darrera hora, molt de la política tradicional que predica Josep Pintat. Però és que hores d’ara ni tan sols està clar que Pintat, Josep, torni a liderar el projecte hereu d’Unió Laurediana. Qui sap si Pintat, Marc, n’acabarà agafant les regnes.

Més enllà de líders, però, hi ha altres debats al tomb de Terceravia-Unió Laurediana. Hi ha debats i, conseqüentment, fractures. La formació amb epicentre a Sant Julià està força dividida, hi ha sectors que voldrien concórrer als comicis a partir d’una estratègia que passi per assegurar una Andorra clarament conservadora després de les eleccions i, d’altres, que el que creuen que cal és fer el que escaigui per restar vots a demòcrates amb l’objectiu de facilitar una alternativa governamental. En fi, que fins ara, en les negociacions electorals hi ha un bon grapat d’emprenyades.

Comentaris (18)

Trending