Les llegendes urbanes diuen que a les botigues Josa de Sant Julià de Lòria és on hi ha el tabac i les flors més barates d'Andorra o un dels millors arrossos. O que si hi vas a canviar les rodes t'aconsellaran a la perfecció. Els seus inquilins es disposen a afrontar els darrers mesos abans que siguin enderrocades el mes d'octubre. Són dies de nostàlgia, tristesa i unes gotes d'incertesa per saber com els anirà en el nou lloc, que per alguns serà les Arades, a la sortida del poble en direcció a Andorra la Vella.
Alguns porten a Sant Julià de Lòria més de 40 anys com és el cas del bar Fenoy, un lloc on la transmissió dels partits de futbol es viu amb autèntica passió. Té una clientela fidel, d'esmorzars abundants i de dinars de menú a un preu raonable. Aquí, el canvi no ha estat exempt d'algun malentès. El seu propietari es desmarca d'unes afirmacions segons les quals els principals clients són els funcionaris. "Tenim l'orgull i la satisfacció de viure d'entre altres clients dels funcionaris. Amb 42 anys hem viscut de tothom perquè el comú i el ministeri han vingut després". I afegeix: "si això fos meu hagués fet el mateix que la propietat".
Les terrasses donen vida a una zona entre el centre de Sant Julià de Lòria i el ministeri d'Educació i Ensenyament Superior i el comú lauredià. L'altra vorera té mols metres sense cap construcció amb un parc infantil i un aparcament. La obertura del túnel de la Tàpia ha tret molta circulació de l'avinguda Rocafort. Ara, ningú sap amb certesa que s'hi construirà allà. La majoria dels llogaters parla d'uns blocs de pisos, algun afegeix amb una zona comercial a sota i pocs es refereixen a la possibilitat que acabi sent la base de les activitats fluvials que promou l'actual comú. Perquè el riu és a tocar, tant que semblaria que allò es podria inundar amb qualsevol crescuda però el bonÀrea i l'edifici administratiu El Molí encara són més a prop de l'aigua, separats només per un caminet de terra.
A Sant Julià de Lòria saben que el riu fa mal com en els aiguats de l'any 1982 que van obligar a injectar formigó a corre cuita a l'edifici Riera, al costat mateix de la plaça Laurèdia i de la mateixa propietat que les botigues Josa. Però pels inquilins dels establiments, els records són altres. Més llunyans pel Fenoy que per al Coto o pels viatges Espanya que pel Planxat Ràpid. Però per a tots serà una mudança amb històries..
Comentaris (1)