La Missa del Gall és una celebració religiosa que té lloc la nit del 24 de desembre, en la qual es commemora el naixement de Jesús. La celebració la va instaurar el papa Sixt III (segle V dC) en forma de petit oratori anomenat ad praesepium ('davant el pessebre') situat darrere de l'altar major. L'expressió prové del fet que aquesta missa solia caure 'ad galli cantus' al cant del gall, moment en què comença el dia. També s'atribueix a una faula que afirma que va ser aquest animal el primer que va presenciar el naixement de Jesús i que ho va anunciar a tothom. Per això, antigament, el cant del gall donava inici a la missa.
En el cas de la cerimònia d'aquest any a Sant Julià de Lòria, el gall ha aparegut en una gàbia, transportada per una nena i un nen i ha estat instal·lat a l'altar durant el tram final de la missa. Abans hi ha hagut moments molt emotius com la intepretació amb música i veu del popular 'Cant dels ocells' de Pau Casals.
Les restriccions han impedit que es fes la xocolatada a la sortida de l'ofici
Els fidels han pogut seguir tot el desenvolupament amb una pantalla instal·lada a la dreta de l'altar, com una mena de teleapuntador amb el text de les oracions i de les cançons. Aquest any i a causa de les restriccions sanitàries, no s'ha pogut fer la xocoltada a la sortida de l'església. Entre els assistents hi havia l'ambaixador d'Andorra a la Santa Seu, Carles Àlvarez Marfany, la consellera de Desperta Laurèdia, Maria Àngels Ache, l'excònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Vila i l'exraonador del Ciutadà, Ricard Fiter.
Durant la seva homília, mossèn Pepe Chisvert ha tingut un record per a la gent desafavorida i per la tradició d'Andorra de ser terra d'acollida. Ha acabat amb el seu habitual: "si volem, podem". Les darreres obres han permès que una part dels assistents es poguessin ubicar al cor que ja compta amb una barana que compleix amb la normativa de seguretat. La missa s'ha pogut seguir també per televisió.
Comentaris (2)