Joan Martí i Dolors Puigsubirà van tenir la idea de construir un hotel de luxe a Encamp i van aconseguir un terreny propietat de la casa Joan Antoni. El projecte arquitectònic es va encarregar a l'arquitecte lleidatà Adolf Florensa, que es va moure dins el classicisme noucentista. Va signar els plànols l'any 1941 i l'establiment, que ara acull el ministeri de Cultura, Joventut i Esports, es va inaugurar el 1943.
La seva obertura coincideix amb la Segona Guerra Mundial i amb la postguerra espanyola. Per això, en un principi entre els clients hi havia gendarmes francesos, refugiats i fins i tot un dels grups de guàrdies civils que van entrar a Andorra i que van ser destacats a Encamp per neutralitzar la presència dels maquis antifranquistes. Ja als darrers anys de la dècada dels quaranta, l'hotel va començar a rebre famílies benestants catalanes. A l'any 1950 el seu nom ja figurava a les més prestigioses guies turístiques.
Va tenir un dels primers ascensors elèctrics del país
A l’interior, hi destacaven la sala de lectura, amb butaques de cuir; les estances comunes, pintades amb motius al·legòrics muntanyencs, hawaians, tirolesos, espanyols i catalans, i acomodades d’una manera luxosa; l’escalinata principal, i un dels primers ascensors elèctrics del país. El servei era selecte i l’establiment no tancava mai, ja que estava orientat a persones amb un alt nivell adquisitiu que hi estiuejaven. Dins dels seus murs hi han pernoctat persones il·lustres, riques i famoses, algun descendent de cases reials europees, i diuen que, fins i tot, l'Aga Khan III, president el 1923 de la Societat de Nacions -precursora de l'ONU- hi va passar unes nits.
El 1955 la família Martí-Puigsubirà deixa la gestió per obrir l'Hostal Andorrà a l'avinguda Meritxell d'Andorra la Vella. La gerència passa a mans de Pere Puigsubirà i la seva esposa, Yvette Groslimond. L'afluència de clients va anar augmentant i els nous gestors van haver de fer una ampliació amb més habitacions. Es van construir dues piscines, i una d'elles va ser de les primeres climatitzades que hi havia a Andorra. També es va obrir una sala de festes en uns anys on l'oferta d'aquest tipus de locals d'oci al país era molt limitada, amb el Coto a Sant Julià de Lòria, i el Saló Rosa i la Rotonda a Andorra la Vella. Per diferenciar de les altres, la sala del Rosaleda es va etiquetar com a 'night-club' i l'èxit va ser immediat.
L'arribada dels esports de neu va ser un altre revulsiu
L'arribada dels esports de neu va ser un altre revulsiu per aquest hotel en uns anys on l'oferta no era nombrosa, i menys d'un certa qualitat. Era un dels hotels amb més habitacions però també dels més cars. Pere Puigsubirà també va ser el promotor d’una altra iniciativa vinculada al Rosaleda que pretenia impulsar el turisme a Encamp. L’any 1963, va inaugurar el telecabina d’Engolasters, que portava els turistes d’Encamp fins a Engolasters.
La família Puigsubirà-Groslimond va estar al front de l'hotel fins a la dècada dels vuitanta i després va decidir arrendar-lo. El seu tancament va tenir lloc el 1998. Govern el va expropiar l’any 2006 per evitar-ne la pèrdua. El 2003 es va començar a enderrocar part del llosat, un fet que va malmetre l’estructura de l’edifici, que el 2004 va ser declarat bé d’interès cultural.
Després d'una batalla legal entre l propietat i les autoritats es va tancar l'expedient d'expropiació per conservar aquest històric edific referent del patrimoni arquitectònic d'Andorra. És un testimoni viu dels canvis socials, econòmics i culturals més significatius de la història contemporània d’Andorra. Va ser l'hotel de 'Les mil i una nits', 'antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab on es representen genis, esperits fantàstics, mags i llocs llegendaris.
Les històries són molt diferents, inclouen faules, històries d'amor, tragèdies, comèdies, poemes, paròdies
Comentaris