El projecte aborda conflictes i situacions històriques de familiars i coneguts dels alumnes que procedeixen de diferents països com Espanya, Portugal, Argentina, Colòmbia o Bielorússia, posant el focus en com les guerres, les dictadures i els conflictes polítics van transformar la vida quotidiana de milions de famílies. En el vídeo, que es pot veure a través de la pàgina web del centre, alumnes de diversos orígens relaten les vivències dels seus familiars durant el segle XX. “La Segona Guerra Mundial, la dictadura de Franco o de Salazar, la postguerra espanyola o la situació de Colòmbia i la guerrilla”, explica el professor, tot afegint que “algunes són situacions molt dures com que els seus familiars van sobreviure la invasió nazi a la Unió Soviètica”.
El viatge audiovisual comença a Colòmbia amb les famoses guerrilles. Una de les alumnes relata que tot i que s’ha parlat molt d’aquest tema, encara hi ha molt desconeixement d’algunes coses com el fet que el motiu pel qual van començar a aparèixer aquests grups armats, va ser perquè “moltes persones sentien que no tenien les mateixes oportunitats que els de la ciutat, ni prou terres per cultivar, ni col·legis o metges”. Davant d’això van considerar que l’única forma de ser escoltats era aixecant les armes, el que va acabar portant molta violència. “Avui en dia hi ha molts dels grups que es van crear que ja han deixat les armes, per intentar canviar les coses parlant, però encara queda molt per aconseguir una convivència i viure en pau”, explica en el vídeo.
Després el vídeo fa al salt a l’Argentina. Concretament durant la dictadura militar que va durar entre el 1976 i el 1983. “El país vivia sota un règim que perseguia, detenia i feia desaparèixer a les persones opositores al Govern”, comença explicant l’alumna, però la seva història va enfocada cap a un incident en concret. Es tracta del que va passar a la coneguda ‘Casa de los conejos’. Tot i que la seva família no hi estava involucrada, eren coneguts de les persones que vivien en aquella casa. Oficialment, aquest espai era una casa on es criaven conills, però la realitat és que a l’interior amagava una impremta clandestina vinculada a la resistència, i on també si duien a terme reunions polítiques d’una agrupació coneguda com a Montoneros. El novembre de 1976 les forces militars van assaltar l'habitatge: “Encara avui les parets conserven els impactes de bala, com a testimonis de la forta violència que hi va haver en aquell atac”, explica.
Els records també arriben des de Portugal. Una estudiant explica la infància de la seva àvia durant la dictadura d’António de Oliveira Salazar. Amb només quatre anys va començar a viure en una època marcada per la pobresa i la manca d’oportunitats. “Va començar a treballar quan era una nena. Treballava moltes hores, ja que era necessari per poder menjar. No hi havia ni pauses, ni drets laborals. No tenia ni veu ni vot, només podia seguir les ordres i esperar que algun dia les coses milloressin”, explica. També ressalta una frase que la seva àvia havia sentit molt dir a Salazar en aquella època, i era: “la gent pot passar gana, però no hi ha sang”. Per molts, això justificava els sacrificis que feien cada dia mentre durava la dictadura.
Algun altre alumne ha optat per llegir un escrit dels seus avis explicant el que van viure: una infància compartint habitació amb cinc germans, treballant al camp des de ben petits, menjant gairebé sempre el mateix, i passant-se les sabates que ja no donaven més de si d’uns germans a altres. Això sí, el record que més gravat se li va quedar va ser quan un dia un amic del seu pare va fer “un comentari crític sobre el govern davant de la persona equivocada. Aquella mateixa nit la policia política se’l va endur i mai més no va tornar”. Al dia següent al poble, tothom sabia el que havia passat, “però mai ningú va preguntar més. Vam aprendre a estar callats i a no cridar massa l’atenció”, diu l’alumne en el vídeo recitant les paraules dels seus familiars.
Més a prop de la frontera andorrana, alguns alumnes amb família procedent d’Espanya, expliquen com van viure els seus familiars la guerra civil i la postguerra. Exposa que el seu avi no recordava tant els combats com la fam, les cartilles de racionament i el silenci que es va instal·lar als pobles. Un veí, a qui tothom coneixia, va ser detingut una nit perquè havia estat relacionat amb el bàndol republicà. Ningú no va preguntar què havia passat i mai més no va tornar. “El més impressionant”, explicava el seu avi, “era que tots sabien què havia passat, però ningú no s’atrevia a parlar-ne”.
La voluntat dels impulsors del projecte és que aquesta iniciativa pugui expandir-se a altres centres educatius d’Andorra i també d’Espanya, i que “serveixi d’exemple per abordar l’estudi de la història de forma diferent, participativa i pròxima”
Una altra alumna relata com els bombardejos van destruir la casa de la seva besàvia a Cartagena, o com el seu besavi, sense identificar-se amb cap dels dos bàndols, va acabar lluitant amb els republicans, fins que va ser capturat, i el van fer escollir entre incorporar-se a l’exèrcit franquista o ser afusellat. Temps després, mentre era a les trinxeres, un dia va fer un comentari sobre que aquella guerra no tenia sentit perquè eren germans lluitant contra germans. Un oficial ho va escoltar i va demanar qui era, però hi va haver una confusió amb un altre home que tenia aquell cognom i “aquella mateixa nit es van emportar a l’altra persona i el van afusellar. Aquell error li va salvar la vida”, diu.
L’últim dels testimonis exposats és el d’una estudiant que relata com van sobreviure els seus familiars la Segona Guerra Mundial i la invasió nazi a la Unió Soviètica. D’una banda, exposa que el pare del seu besavi va ser presoner durant deu anys en un campament enemic, però una de les històries més impactants que ha escoltat de la seva família és com la seva besàvia, va evitar que morissin moltes persones. Primer de tot, relata que a Bielorússia hi havia aquells que no mataven a la gent passiva, i els “castigadors” que mataven a tothom, encara que fos innocent. “Hi havia molta por, i hi havia moltes famílies que vivien en coves subterrànies, fins que un dia els alemanys els van trobar”, explica. Eren els passius, però es van pensar que dins d’aquella cova hi havia també els que atacaven a l’exèrcit, i volien tirar-hi una bomba: “En aquell moment la meva besàvia va sortir cridant que només eren persones passives i nens, i així va aconseguir que marxessin. Ella va salvar a aquelles persones de dins la cova”.
Aquestes són només algunes de les històries del que milions de famílies van viure durant el segle XX, i que molts d’aquests records encara es conserven frescos en la ment de molts avis i àvies, que ho van viure o que els van explicar els seus pares. I per això va néixer precisament aquest recull, explica el professor Julián Jiménez, per valorar la importància de les històries orals, com un reflex de les vivències de la població. A més, ressalta que en visionar la peça, “els alumnes han pogut comprovar la importància dels fets estudiats a classe, vist des de la visió dels seus companys i generant un debat interessant i enriquidor”.
La voluntat dels impulsors del projecte és que aquesta iniciativa pugui expandir-se a altres centres educatius d’Andorra i també d’Espanya, i que “serveixi d’exemple per abordar l’estudi de la història de forma diferent, participativa i pròxima”.
Comentaris