Alguns dels implicats -en aquest cas, els recurrents en empara, que denunciaven al Constitucional que les decisions dels organismes jurisdiccionals ordinaris havien vulnerat el seu dret a obtenir una decisió judicial fonamentada en Dret- han sol·licitat des del primer dia la nul·litat d’un testament que donava moltíssimes atribucions a la notària davant de qui va testar la causant, ja finada i titular de notables béns patrimonials -en cas contrari, si fos per dues barres de pa, la batalla hauria deixat de tenir interès-, lligada, entre altres, a una coneguda joieria situada a l’avinguda Carlemany d’Escaldes.
El Constitucional no decideix anul·lar el testament ‘denunciat’. Recorda que no és una tercera instància. Però dels fonaments jurídics de la resolució que estima el recurs d’empara s’entén que la sala civil del Tribunal Superior sí que hauria de deixar sense efecte el testament. Això o començar una pugna en bucle amb el TC, que no seria pas el primer cop que passa. En tot cas, el Constitucional deixa clar que el marmessor o marmessora no pot també adoptar decisions en tan què notari i, a més, poder cobrar per aquestes gestions notarials. Perquè en el fons, no deixa d’acabar actuant en funció dels seus interessos i voluntats. I això s’allunya de la neutralitat que s’exigeix als notaris.
Tant la Batllia com la sala civil del Tribunal Superior, amb matisos en aquest segon cas, van donar per bo el testament, que suposadament donava instruccions molt clares a la marmessora, que alhora era la notària davant la qual es va testar. Per tant, que no n’hi havia per tant, vénen a dir els tribunals ordinaris. Però no ho veu pas així el Constitucional, que anul·la la sentència del Superior del passat mes de marc i li ordena “retrotreure les actuacions davant aquesta sala, per tal que aquesta, amb plenitud de jurisdicció dicti la resolució que sigui procedent en dret”.
FONS I FONAMENTS
En la clàusula sisena del testament diguem-ne impugnat, la testadora ja finada, va nomenar marmessora universal amb dret a retribució a la notària esmentada facultant-la “àmpliament per a interpretar el seu contingut i dirimir els possibles conflictes que puguin sorgir en la seva execució, i per a que procedeixi a efectuar el lliurament de l’herència, autoritzant-me la testadora a que pugui delegar, inclús en els mateixos beneficiaris dels béns objecte del present testament, la realització dels tràmits que consideri necessari, autoritzant-me a percebre els honoraris professionals que la meva gestió ocasioni”.
Tant la Batllia com el Superior -i bona part dels implicats en tot el moviment successori, inclòs la persona investida hereva o la notària- mantenen que s’ha respectat la voluntat de la testadora, que de tot plegat es pot deduir que el que realment s’estableix és la figura de marmessora particular, que si hagués d’actuar un altre notari bé prou que cobraria les seves actuacions, que la legislació espanyola i francesa prou que contemplen la figura del marmessor-notari, que s’ha de ‘llegir’ la legislació andorrana complementant la llei del notariat amb la de successió. O al revés. I que, en efecte, no s’hauria fet res que la causant no hagués volgut.
El Constitucional ha de recordar, com fissura lògica soferta pels tribunals ordinaris, que la llei del notariat no només és posterior a la llei de successions si no que, a més, és llei especial; llavors, per raons de temporalitat i d’especialitat ha de prevaldre la primera de totes totes, cosa que ni la Batllia ni el Superior no van respectar
Però el Constitucional ve a dir que els raonaments dels tribunals són del tot il·lògics o erràtics, com a mínim. Perquè fan unes interpretacions que no s’ajusten a l’operativa legal andorrana. I malgrat que no diuen que s’hagi d’anul·lar el testament, o donen a entendre. I la qüestió no és menor. Perquè en virtut del negoci notarial qüestionat s’han dut a terme actuacions probablement irreversibles -com la realització de béns- però no per això que no poden ser restituïdes, segurament, amb compensacions econòmiques que de ben segur no són cap broma.
En fi, que el Constitucional fa un acurada anàlisi de l’aparell argumental emprat pels tribunals ordinaris i no nomé no el valida, si no que el censura. “L’argument de la sala civil sobre el fet que les causes d’abstenció de la Llei 11/2017 (llei del notariat) s’han d’acomodar a la Llei 46/2014, (llei de successió) que possibilita que els notaris puguin ser marmessors, presenta dues falles lògiques en l’estructura del raonament”, deixa clar sense embuts. Falles lògiques, així s’hi refereix l’Alt tribunal.
“La primera, que desconeix que la Llei 11/2017 no solament esdevé llei posterior a la Llei 46/2014, sinó que, a més, és llei especial, per la qual cosa l’asseveració segons la qual la Llei 46/2014 estableix que les persones inhàbils per succeir poden ser àrbitres, marmessors o comptadors partidors, pot regir per als altres supòsits d’inhabilitat, però no per als notaris, atès que la lletra de la llei només permet explícitament autoritzar testaments on els seus parents siguin marmessors i no ells mateixos, sense que es pugui estendre l’abast d’una norma que exceptua una prohibició amb l’argument que si els parents poden, també ho pot el notari.” Pam.
“I, la segona, que aquest no és un element comú amb la legislació espanyola, sinó diferencial. En efecte, mentre l’article 139 del Decreto de 2 de junio de 1944 por el que se aprueba con carácter definitivo el Reglamento de la organización y régimen del Notariado, permet als notaris ser marmessors, la regulació andorrana -Llei 11/2017- solament possibilita que ho siguin els seus parents i que el notari autoritzi el testament. I la diferència és rellevant, atès que les causes d’abstenció es projecten sobre l’exercici de la funció notarial per tal que aquesta es desenvolupi amb neutralitat i imparcialitat, mentre que aquestes exigències no actuen segons la norma andorrana quan el marmessor és un parent, atès que en aquest cas l’execució de la voluntat del causant no recau en el fedatari autoritzant de l’instrument públic.” Pum.
El Constitucional detecta, però, més debilitats lògiques, per no dir barrabassades, dels tribunals ordinaris. I és que en un altre dels seus fonaments jurídics. “La sala civil argumenta que la marmessoria, malgrat ser designada com a universal, constituïa una marmessoria de lliurament directe de romanent de béns que, segons la doctrina esmentada es troba en la frontera entre la marmessoria universal i particular, que no atribuïa a la notària cap benefici directe o indirecte, alhora que aquesta no desenvolupava un rol actiu en la successió de la causant”, exposa la sentència.
I també hi detecta falles: “Aquest raonament també presenta fissures lògiques. Afirmar que el càrrec de marmessor particular no presenta risc de captació de voluntat significa confondre el fonament de les inhabilitats per succeir amb el deure d’abstenció del notari, on el fonament no rau en una eventual captació de voluntat, sinó en la neutralitat i en la imparcialitat.” I matisa després que “no obstant això, l’argument contravé la raonabilitat quan es constata que la marmessoria es va concebre en el seu darrer testament -i no abans- com a retribuïda i que el marmessor de lliurament directe de romanent de béns -article 232 de la Llei 46/2014- gaudeix de facultats àmplies i generals per executar la voluntat del causant”.
No és menor la llisteta que recorda el Tribunal Constitucional de tasques que la notària hauria dut a terme gràcies a l’atribució de marmessora que fa el testament impugnat. “En les diferents escriptures la notària es va qualificar com a marmessora universal, indicant que havia acceptat tàcitament el càrrec de marmessora amb l’autorització del testament (sic) i que procedia a realitzar diferents inventaris de l’herència i a lliurar llegats.” Més coses: “Va comparèixer com a marmessora davant una notària espanyola en la seva qualitat de marmessora universal per procedir a lliurar un llegat que l’executora qualificava com a real, exposava el règim del risc i referia intents d’entrada al xalet, així com exposava les actes notarials per ella efectuades el 10 d’octubre i el 19 de novembre del 2018.”
En tot cas, el TC deixa clar que no és una tercera instància i que no li correspon a ell ni anul·lar el testament ni tan sols dir si la notària s’hauria d’haver abstingut d’actuar com a tal en haver estat investida marmessora per ‘ordre’ testamentària
També “va ordenar la venda dels valors mobiliaris, accions, fons i divises del cabal hereditari i va fer elaborar xecs bancaris per lliurar als beneficiaris, així com va carregar a l’herència les despeses, entre d’altres, del lliurament del xalet a Cambrils i dels diferents llegats”. I finalment “va lliurar a l’hereu els béns inventariats, prèvia ampliació d’inventari, i de les rendes dels lloguers dels béns immobles, així com va elaborar les cartes relatives als oferiments dels llegats ordenats per la testadora”.
En fi, que “les consideracions anteriors signifiquen que s’ha d’acollir el recurs d’empara interposat i considerar que la sala civil, en la seva decisió, ha infringit l’article 10 de la Constitució, en el seu vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret”. Deixa clar, però, la sentència, que no escau a l’Alt tribunal anul·lar el testament ni, menys encara, decidir si la notària s’hauria d’haver abstingut a fer de notària. La patata calenta la passa a la sala civil del Tribunal Superior. Això sí, després de dir-li que, per ara, en aquest cas, la lògica jurídica l’ha deixat oblidada al calaix.
“No obstant l’anterior conclusió, com que aquest Tribunal Constitucional no constitueix una tercera instància no pot decidir si l’autorització del testament, amb la inclusió de l’atribució del càrrec de marmessor universal a la notària autoritzant, comporta o no un supòsit d’abstenció del notari que priva del caràcter d’instrument públic al testament, sinó que la tasca del tribunal ha estat la de constatar que l’aparell argumental emprat per la sentència de la sala civil, contrària a la concurrència d’una causa d’abstenció, presenta fissures lògiques en el raonament que no superen el cànon de constitucionalitat relatiu a la motivació.”
Comentaris (9)